Exposicions
Ana Prada i la metamorfosi de les coses
Què passa quan un objecte deixa de ser allò que era? En aquest espai de transformació, entre la identitat reconeixible d'una cosa i la possible nova existència, se situa bona part de la pràctica d'Ana Prada. La seva obra sovint parteix d'objectes quotidians, utensilis domèstics i materials modestos que, sotmesos a processos de repetició, alteració, assemblatge o desplaçament, abandonen progressivament la seva funció original per adquirir una nova naturalesa. Allò familiar es torna estrany; allò útil deixa de ser-ho i allò que semblava banal revela una inesperada capacitat per generar imatge, ritme, forma i pensament.
Aquesta transformació constitueix també el punt de partida d' El somni de la imatge , la primera exposició individual de Prada a la galeria Luis Adelantado, que es pot visitar del 18 de setembre al 9 de novembre de 2026. El projecte ocupa les quatre sales de l'espai i proposa un recorregut per una trajectòria artística en què els objectes no són mai elements tancats ni simples materials disponibles per construir-hi. Són, sobretot, cossos en procés, susceptibles de modificar-ne l'aparença i, amb ella, els significats que porten incorporats.
El títol de l'exposició mateix remet a aquesta idea de canvi. El somni de la imatge parla d?un moment en què les coses encara no han adquirit una identitat definitiva. Com en el mite de Dafne, el cos perseguit del qual es transforma en llorer i queda suspès entre dues naturaleses, l'obra de Prada se situa en aquell instant de trànsit en què alguna cosa deixa de ser el que era sense arribar a fixar-se completament en una nova definició. És precisament en aquell interval on apareix la imatge: fràgil, inestable i de vegades fugitiva, però capaç de concentrar una intensitat pròpia.
Els objectes que arriben a les seues obres carreguen amb una història prèvia. Han estat tocats per l'ús, la memòria domèstica, la producció industrial o la cultura visual. Prada els condueix cap a una altra condició, entre l'escultòric i el gràfic, alterant-ne l'escala, la disposició, la repetició o les relacions amb altres elements. El resultat no pretén oferir una lectura única, sinó generar una situació perceptiva en què allò que crèiem conèixer es torna a presentar davant els nostres ulls d'una manera diferent.
En aquesta operació, l'artista treballa sobre una zona intermèdia on mirar implica també reconstruir. La percepció deixa de ser un acte passiu perquè l'obra introdueix una petita desviació respecte del que és reconeixible. Només cal modificar una forma, repetir-la, acumular-la o desplaçar-la perquè un objecte quotidià perdi part de la seva familiaritat i comenci a funcionar com una altra cosa. L'objecte deixa llavors de ser únicament objecte per esdevenir imatge, estructura, ritme o matèria escultòrica.
L'exposició desplega aquest pensament a través de les quatre sales de Luis Adelantado, construint un recorregut en què la imatge no apareix tant com a representació com a resultat d'una metamorfosi. Les peces interrompen l'ordre habitual de les coses i proposen sistemes formals que creixen, s'expandeixen, es repeteixen o es repleguen. Hi conviuen allò orgànic i artificial, el joc i la precisió, la lleugeresa i la insistència material.
Et poden
Interessar
...
