Gris Jordana, la mirada fotogràfica que construeix 'La bola negra'

La fotografia ocupa un lloc essencial, clau, capital en l’univers de La bola negra. Els enquadraments, la llum, els detalls i les presències construeixen un relat propi que permet ampliar l’experiència més enllà de l’espai físic i del temps concret en què es produeix. En aquest procés, la mirada de Gris Jordana (Manlleu, 1981) resulta fonamental. Directora de fotografia de la pel·lícula de Javier Calvo i Javier Ambrossi, Jordana ha estat l’encarregada de donar forma visual a un projecte que busca una imatge plàstica i poderosa, però alhora allunyada del preciosime, amb la voluntat de construir una determinada èpica antibèl·lica sense caure en fórmules ja conegudes.

La seva trajectòria explica en bona part aquesta capacitat per treballar entre la narració i l’experimentació visual. Formada a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i al Politeknik Ngee Ann de Singapur, Jordana ha desenvolupat una carrera internacional que l’ha portat a participar en més de quinze llargmetratges rodats a Europa, Àfrica, Llatinoamèrica i els Estats Units. El seu treball a Libertad (2021), òpera prima de Clara Roquet, li va proporcionar la primera nominació al Goya a la millor direcció de fotografia, un reconeixement que tornaria a obtenir per Soy Nevenka (2024), dirigida per Icíar Bollaín.

La relació amb els Javis ja ve de lluny. Des de Veneno (2020), Gris Jordana ha mantingut una col·laboració continuada amb Javier Calvo i Javier Ambrossi, que va tenir un dels seus moments més singulars a La Mesías (2023), on la fotografia combinava pel·lícula de 16 mm i vídeo digital. Aquella experiència va ser també una porta d’entrada definitiva al cinema fotoquímic. La mateixa Jordana reconeix que el rodatge de La Mesías va ser una mena de 'mili analògica' explicava, perquè fins aleshores no havia tingut gaire ocasió de treballar amb pel·lícula. La inseguretat inicial, però, es va transformar ràpidament en fascinació. En acabar, l’equip ja tenia clar que el següent projecte es rodaria en 35 mm.

I La bola negra era, segons Jordana, la pel·lícula adequada per fer aquest pas. La decisió d’utilitzar 35 mm no respon únicament a una qüestió estètica, sinó també a la voluntat que la textura del suport formés part de la mateixa experiència cinematogràfica. Abans de començar el rodatge, la directora de fotografia va tornar a l’ESCAC per participar en seminaris de sensitometria i aprofundir en les possibilitats del negatiu. Durant setmanes, l’equip va experimentar amb diferents tipus de pel·lícula i processos de revelatge per trobar el look definitiu de la pel·lícula. Al mateix temps, alguns estudiants de l’escola van poder fer pràctiques al seu costat, recuperant així una dimensió artesanal i pedagògica vinculada al procés de construcció de la imatge.

El resultat d’aquesta aposta té també una dimensió material considerable. La bola negra ha utilitzat 112.501 metres de pel·lícula, una xifra que dona una idea de l’escala d’un rodatge que recupera el valor físic del suport analògic en un moment en què la producció cinematogràfica digital és majoritària. Els negatius es revelaven a Roma i els rushes arribaven posteriorment a l’equip, generant una expectativa que, segons Jordana, acabava reforçant encara més la relació amb el material fotoquímic.

Rodar en 35 mm, explica, 'ho canvia tot', però al mateix temps no necessàriament ho canvia tot. La tecnologia digital continua intervenint en el procés a través del Digital Intermediate, una eina que permet extreure les màximes possibilitats del negatiu i treballar posteriorment el color amb una precisió que fa compatibles dues maneres aparentment oposades d’entendre la imatge. El resultat és una fotografia que conserva la textura, la profunditat i la materialitat del cinema analògic, però que pot ser treballada amb les eines digitals contemporànies.

A La bola negra, aquesta combinació es posa al servei d’una mirada que no busca simplement la bellesa de la imatge. La fotografia ha de narrar, crear atmosfera i donar cos als personatges i als espais. És també una manera de situar l’espectador davant d’una història marcada per la memòria, la violència i el pas del temps. Els Javis han confiat en Jordana per construir aquesta identitat visual, fins al punt que al set la seva mirada es converteix en una peça central de l’organització del rodatge: saber on ha d’estar cada persona, quin espai ocupa cada element i com es relacionen entre si forma part d’una coreografia invisible que acaba determinant allò que l’espectador veu.

La trajectòria de Gris Jordana ja havia situat el seu nom entre els referents de la cinematografia espanyola contemporània. Ara, però, amb La bola negra, la seva fotografia comença a entrar també en converses internacionals. The Hollywood Reporter l’ha inclosa entre les cinc principals aspirants inicials a la nominació a l’Oscar a la millor fotografia.