Les plantes han estat presents en l’art molt abans que la història de la botànica les convertís en objecte d’estudi científic. Flors, arbres, fruits, herbes i jardins han ocupat un espai recurrent en les obres dels artistes, però sovint han quedat relegats a un segon pla davant dels grans protagonistes de les composicions. La botànica en l’art. Les plantes a les col·leccions del Museo del Prado proposa precisament aturar la mirada en aquests elements aparentment secundaris per descobrir fins a quin punt poden ser essencials per comprendre una obra.
Després de la seva estada al CaixaForum Girona, l’exposició arriba al CaixaForum Lleida, on es podrà visitar del 24 de setembre de 2026 al 31 de gener de 2027. La proposta recorre les col·leccions del Museo del Prado per mostrar la profunda relació que, al llarg dels segles, s’ha establert entre la representació artística de la natura i el coneixement de les espècies vegetals.

Jacopo Amigoni, La infanta María Antonia Fernanda de Borbón, c.1750. © Museo Nacional del Prado.
Més enllà de la seva funció ornamental, les plantes poden actuar com a signes, símbols i elements narratius. Una flor pot anunciar una determinada virtut o representar la fragilitat de la vida; un arbre pot adquirir una dimensió religiosa, política o històrica, mentre que un jardí pot convertir-se en l’escenari on es construeixen relats de poder, identitat o memòria. L’exposició convida així a mirar les obres del Prado des d’una perspectiva diferent, descobrint en els seus paisatges i composicions un vocabulari vegetal carregat de significats.
Aquest recorregut també reivindica la figura dels jardins i dels jardiners, entesos com a creadors d’espais on natura i cultura es troben. El jardí apareix com una construcció artística en si mateixa, sotmesa a decisions estètiques, simbòliques i socials, i com un territori recurrent dins de la història de l’art.

Carlos de Haes, Un bosque de palmeras (Elche), c.1861. Óleo sobre papel pegado en cartón © Museo Nacional del Prado.
Un dels objectius de la proposta és combatre l’anomenada ceguesa vegetal, aquella dificultat contemporània per identificar i valorar les plantes que formen part del nostre entorn. Per això, l’exposició convida a afinar la mirada i reconèixer espècies que tradicionalment han passat desapercebudes dins les obres. Les fotografies botàniques de Paula Codoñer contribueixen a aquest exercici d’identificació i permeten establir un diàleg entre la representació artística i la realitat natural.
La proposta incorpora també una dimensió sensorial a través de diverses estacions olfactives que recreen aromes vinculades a les obres exposades. D’aquesta manera, la visita no es limita a observar les plantes representades, sinó que amplia l’experiència cap a altres formes de percepció.