Exposicions
El foc com a espai de transformació a Les Bernardes
'Foc i èter' reuneix sis exposicions que connecten art japonès, literatura, pensament, fotografia i espiritualitat a la Casa de Cultura de les Bernardes.
La Casa de Cultura de les Bernardes, equipament cultural de la Diputació de Girona, tanca la seva programació expositiva anual amb Foc i èter, un projecte que proposa una mirada transversal sobre el foc com a element físic, simbòlic i transformador. La proposta, inaugurada el 18 de setembre i visitable fins al 19 de desembre de 2026, articula sis exposicions que, des de llenguatges i èpoques diverses, exploren qüestions com l’energia, la passió, la destrucció, la purificació i els cicles de la vida i la mort.
Foc i èter estableix un diàleg entre diferents formes d’entendre la transformació. El foc hi apareix com una força capaç de destruir, però també de generar nous espais, obrir processos de canvi i plantejar altres maneres de mirar. El programa es completa amb un cicle de conferències dedicat al foc com a element i amb El confessionari, un nou espai expositiu de caràcter íntim en què les obres es contemplen des de l’exterior a través de les reixes d’un antic confessionari.
El recorregut s’inicia amb una selecció d’estampes japoneses dels segles XIX i XX vinculades a figures fonamentals de l’ukiyo-e, com Utagawa Hiroshige, Utagawa Kuniyoshi i Tsukioka Yoshitoshi. Aquest conjunt introdueix una dimensió contemplativa en el projecte i convida a entendre la mirada com una pràctica de silenci i atenció. La foscor, lluny de ser presentada únicament com una absència de llum, es planteja com un espai de possibilitats, un territori des d’on observar allò que encara no ha pres forma.
A la sala de fotografia i a l’espai de 29 metres quadrats, el protagonista és Hermann Hesse, escriptor i artista vinculat a una intensa recerca interior i a l’interès per les filosofies orientals. Autor de Siddhartha, Demian i El llop estepari, Hesse va trobar també en la pintura una via d’expressió personal, especialment en moments de crisi. Les seves aquarel·les, centrades sovint en paisatges del sud de Suïssa, camins, muntanyes i petites arquitectures rurals, transmeten una atmosfera de quietud que contrasta amb les tensions interiors que van marcar la seva trajectòria. La seva obra reforça així una de les idees centrals de la mostra: la transformació pot produir-se també des de la introspecció i el silenci.
A L’Església, Setxu Xirau Roig (Canet de Mar, 1968) presenta Sic transit gloria mundi, un projecte construït a partir d’associacions inesperades, analogies i metàfores. L’artista qüestiona la funció dels objectes i la manera com els signes poden arribar a imposar una lectura única de la realitat. Entre la publicitat, el disseny, la cultura popular i els sistemes de senyalització, Xirau Roig construeix una mirada alhora crítica i poètica sobre les ficcions que formen part de la vida contemporània.
L’espai de Sant Jordi acull el diàleg entre el pensament de Raimon Panikkar (Barcelona, 1918 – Tavertet, 2010) i la fotografia de Kim Castells (Barcelona, 1947). La proposta posa en relació la reflexió escrita i la imatge per abordar la representació dels espais sagrats, les formes de l’espiritualitat i la capacitat de la fotografia per generar una experiència que va més enllà de la simple documentació. En aquest cas, la mirada es desplaça cap a una dimensió més filosòfica, en què art, pensament i experiència interior es troben.
La fragilitat de la memòria i la dimensió simbòlica del cos apareixen en Os (ll. os, ossis, os), projecte d’Alex Ramsay amb la poeta Liz Lefroy. L’os, com a estructura que roman quan altres elements desapareixen, es converteix en una imatge poderosa de la permanència, però també de la vulnerabilitat. La proposta explora les relacions entre cos, record i desaparició des d’una perspectiva que combina llenguatge visual i poètic.
Finalment, Pere Wong (Salt, 1981) presenta L’hora més fosca, una sèrie de pintures d’intensa càrrega introspectiva que s’endinsen en l’experiència humana des de la vulnerabilitat i la fragilitat quotidiana. El seu treball parteix de moments de foscor, però no queda atrapat en una lectura estrictament pessimista. En les seves imatges hi apareix també una esperança subtil, gairebé imperceptible, que neix precisament de l’experiència d’haver travessat aquesta foscor.
Et poden
Interessar
...
