LUCE escriu la ciutat sobre els fanals

Nou fanals de carrer recorren en una línia corba la sala expositiva de La Fabra Centre d’Art Contemporani. No il·luminen, però evoquen una ciutat absent, reconstruïda dins l’espai institucional a través d’un dels seus elements més quotidians. Sobre aquesta estructura, LUCE hi perfora frases, enunciats i pensaments que apareixen com una escriptura fragmentària i que remeten a les múltiples formes amb què la ciutadania deixa rastre sobre l’espai públic. Així pren forma De cua d’ull, la instal·lació site-specific amb què LUCE inaugura la nova temporada del centre d’art.

Alliberats de la seva utilitat habitual, es converteixen, els fanals, en suports d’una escriptura que recorda els cartells que s’acumulen pels carrers de qualsevol ciutat. Anuncis de neteges, mudances o petits serveis, papers escrits a mà o fotocopiats i tires de números de contacte formen un paisatge efímer que canvia amb el temps. El que en l’espai urbà acostuma a passar desapercebut es converteix aquí en matèria artística i en objecte de contemplació.

LUCE no reprodueix literalment el paisatge dels anuncis enganxats al mobiliari urbà, sinó que n’extreu la lògica i la trasllada a una instal·lació que es mou entre l’escultura, l’escriptura i la memòria de la ciutat. Els fanals deixen de ser simplement elements funcionals per convertir-se en superfícies de lectura, mentre les paraules perforades sobre el metall evoquen una mena de grafit silenciós.

La ciutat és l’espai d’exploració, d’aprenentatge i de creació de LUCE. La seva pràctica s’arrela en l’art urbà i el grafiti, i és en aquest territori on apareix l’interès per l’escriptura, una presència que recorre bona part de la seva obra. El carrer es converteix així en un lloc d’acció i de recopilació, un espai on les experiències, les paraules i les imatges es transformen en material artístic. El dibuix i l’escriptura actuen com a formes de destil·lar aquesta experiència urbana.

A De cua d’ull, aquesta mirada sobre la ciutat es concentra en aquells elements que sovint només percebem de manera perifèrica. Els fanals formen part del paisatge fins al punt que deixem de veure’ls; també els papers enganxats, els missatges improvisats i els anuncis que colonitzen murs i mobiliari urbà acostumen a desaparèixer sota la mirada quotidiana. LUCE rescata aquests signes marginals i els situa al centre de l’experiència expositiva, obligant l’espectador a modificar la seva manera habitual de mirar.

La instal·lació forma part, alhora, d’Interludi#2, el cicle de programa públic de La Fabra Centre d’Art Contemporani que proposa desdibuixar els límits entre exposició i programa públic. En aquesta edició, la paraula ocupa el centre de la reflexió i s’explora des de diferents disciplines i pràctiques, entre elles la performance, l’escriptura i el so. La proposta de LUCE amplia aquest territori des de l’experiència espacial i visual, situant el llenguatge en un espai intermedi entre l’objecte artístic i el rastre de la vida quotidiana.

La precarietat dels anuncis urbans també forma part de la poètica de la peça. Els cartells que ofereixen serveis, amb les seves tires de números de contacte que onegen amb el vent i que la pluja acaba esborrant, constitueixen una forma de comunicació destinada a desaparèixer. LUCE recupera aquesta fragilitat i la converteix en una reflexió sobre la memòria, la comunicació i les marques que deixem en els espais que compartim.

El mateix títol, De cua d’ull, apunta cap a aquesta voluntat de mirar allò que habitualment queda al marge. L’artista treballa amb els signes que poblen la ciutat sense reclamar una atenció específica i els trasllada a l’interior del centre d’art, on adquireixen una altra temporalitat i una nova capacitat de significació.

La proposta, que es podrà visitar fins al 10 de gener de 2027, obre així la nova temporada de La Fabra Centre d’Art Contemporani amb una instal·lació que qüestiona les fronteres entre carrer i institució, entre art i vida quotidiana, i entre allò que decidim mirar i tot allò que, malgrat formar part constantment del nostre paisatge, només arribem a percebre de cua d’ull.

LUCE

De cua d’ull, 2026

9 faroles de carrer gravades amb les següents frases:

El mismo gesto de día, el mismo gesto de noche. Un spray en muchos lugares. Pintura y paisajes. Suena y pienso que eres tú. Eres tú.

Bajo la lluvia seguros, La tierra mojada.

La insistencia con la que aparecer.

El sendero espontáneo creado al caminar. Iluminados. Tu mano proyectada en la pared, luna llena.

Todo lo que ocurre entre una y otra. Ambos sentidos. Entre carreteras, y un aerosol rojo con el que seguir. La columna que quedaba, al tocarla quemaba.