Exposicions
Saul Steinberg, el dibuix com a llenguatge
“Dibuixar és una manera de raonar sobre el paper.” —Saul Steinberg.
La Galerie Claude Bernard de París presenta, del 17 de setembre al 14 de novembre de 2026, una exposició dedicada a Saul Steinberg que reuneix al voltant de vint obres realitzades entre 1951 i 1990. Dibuixos, collages i assemblatges permeten aproximar-se a l'univers singular d'aquest artista nord-americà nascut a Romania, renovar profundament les possibilitats del dibuix durant el segle xx.
Format inicialment en literatura i filosofia a Bucarest, Steinberg es va traslladar a Itàlia el 1933 per estudiar arquitectura al Politecnico di Milano. Va ser allà on va començar a publicar les seves primeres caricatures a Bertoldo , un diari satíric de caràcter antifeixista. El 1941 va abandonar la Itàlia feixista i es va instal·lar als Estats Units. Fins i tot abans d'arribar al país, mentre esperava el seu visat a Santo Domingo, va aconseguir publicar el seu primer dibuix a The New Yorker . Aquell episodi marcaria l'inici d'una col·laboració excepcional que duraria gairebé sis dècades.
Eastern Federal savings and loan association, 1978.
Al llarg d'aquest període, Steinberg va realitzar per a The New Yorker prop de noranta portades i més de 1.200 dibuixos, convertint la seva mirada particular sobre la societat nord-americana en un dels trets distintius de la revista. El seu treball també va aparèixer en publicacions com Life i Harper's Bazaar , mentre nombroses exposicions consolidaven progressivament el seu reconeixement internacional. El 1943 va participar, a més, a Fourteen Americans , una exposició del Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York en què va compartir espai amb artistes com Isamu Noguchi i Robert Motherwell.
Però reduir Steinberg a la figura del caricaturista seria limitar l'abast d'una pràctica molt més complexa. Arquitecte de formació, va ser també dibuixant, dissenyador gràfic, muralista, il·lustrador de moda i publicitat i escenògraf. La seva obra se situa en un territori híbrid on escriptura i imatge deixen de funcionar com a llenguatges separats. Sovint descrit com «un escriptor que dibuixa», va desenvolupar un vocabulari visual propi on cada línia, signe i detall participa d'una reflexió sobre els codis amb què construïm i representem la realitat.
El seu traç, deliberadament auster i proper de vegades a l'aparent ingenuïtat del dibuix infantil, amaga una mirada extraordinàriament aguda. A través d'un humor subtil i, de vegades, mordaç, Steinberg qüestiona les convencions socials, les manifestacions del poder, els mites nacionals i les contradiccions de la modernitat. Sense recórrer a la caricatura gratuïta, les seves imatges revelen els mecanismes invisibles que condicionen la nostra manera de mirar, pensar i representar-nos nosaltres mateixos.
Times Square, 1953.
Una de les claus de la seva obra rau precisament en aquesta necessitat de desxifrar-la. Com va assenyalar un crític, les composicions, carregades simultàniament de saviesa i alegria, s'han de llegir gairebé com les escenes narratives i iniciàtiques de l'antic Egipte, on jeroglífics i pictogrames construeixen un llenguatge comú. A Steinberg, la línia no només descriu: escriu, suggereix, ironitza i planteja preguntes sobre allò que donem per evident.
L´exposició de la Galerie Claude Bernard permet observar l´evolució d´aquest llenguatge a través d´una selecció excepcional d´una vintena de peces, principalment dibuixos, acompanyades per diversos collages i assemblatges. Algunes de les obres van arribar a les portades de The New Yorker , mentre que altres, concebudes com a estudis o dibuixos preparatoris, permeten retrocedir fins a l'origen de determinades imatges i comprendre com Steinberg construïa la seva particular gramàtica visual.
Et poden
Interessar
...
