Exposicions
Anna Irina Russell entra en el joc de Tàpies
'Un, dos, tres.' recupera l’imaginari lúdic d’Antoni Tàpies per explorar els vincles entre cos, matèria, respiració i espai.
El joc ocupa un lloc central en la pràctica artística d’Anna Irina Russell, que l’entén no com una activitat menor o associada a la frivolitat, sinó com un marc metodològic i relacional capaç de transformar les formes habituals de percebre i habitar l’espai. En aquest sentit, un, dos, tres. parteix de l’imaginari d’Antoni Tàpies i, concretament, de la proposta d’escultura que l’artista va concebre per a la Sala Oval del MNAC: un mitjó de grans dimensions, buit i perforat, dins del qual el públic pogués entrar i convertir-lo en un cos habitat.
Russell reprèn ara aquest imaginari lúdic i n’activa les possibilitats des d’una sensibilitat plenament contemporània. La seva peça convida a endinsar-se en aquest gran mitjó somniat per Tàpies i a experimentar físicament una obra que no es contempla únicament des de fora, sinó que es recorre, s’habita i es transforma a través de la presència del públic. El cos deixa així de ser un simple espectador per convertir-se en agent actiu d’una situació en què obra, matèria i espai estableixen una relació canviant.
Aquesta manera d’entendre la participació connecta amb una idea del joc que Antoni Tàpies ja desenvolupava a El joc de saber mirar, assaig publicat el 1967. Per a l’artista, jugar no equival a actuar arbitràriament, sinó que constitueix una forma d’aprenentatge i d’ampliació de la mirada i del coneixement. L’obra de Russell participa d’aquesta mateixa sensibilitat: allò lúdic es converteix en una eina per desplaçar les jerarquies convencionals entre obra i espectador i per generar altres formes de relació entre persones, objectes i entorn.
La seva pràctica artística s’articula principalment a través de l’escultura tova i la instal·lació, des d’on investiga processos de comunicació no hegemònics. L’aire i la respiració hi adquireixen una dimensió material i relacional. Les seves estructures inflables respiren, s’expandeixen i vacil·len al límit del col·lapse, posant el focus en allò que escapa al llenguatge i desborda la imatge: el desbordament, el contagi i l’asfíxia. La matèria, lluny de ser passiva, adquireix així una capacitat expressiva pròpia i es converteix en protagonista d’un procés de comunicació.
Un, dos, tres. proposa una experiència en què el joc esdevé una forma de coneixement i el cos, una eina per mirar d’una altra manera. La peça recupera la intuïció de Tàpies per portar-la cap a un territori on els límits entre éssers vius, objectes i espai es tornen més permeables, i on l’experiència artística es construeix a través de la participació, la respiració i el moviment.
La proposta es presenta el 18 de setembre de 2026, de 19 a 21 hores, en el marc del cicle Seguint el sol. Destapant la mirada del Museu Tàpies, comissariat per Carolina Ciuti.
Et poden
Interessar
...
