Quatre veus catalanes a la Biennal de Lió

La presència catalana a la 18a Biennal d’Art Contemporani de Lió dibuixa un recorregut tan divers com coherent per alguns dels grans interrogants de la creació contemporània. Luz Broto, Lúa Coderch, Laia Estruch i Núria Güell participaran en una edició que, entre el 19 de setembre i el 13 de desembre de 2026, convertirà la ciutat francesa en un dels principals punts de trobada de l’art contemporani internacional. La participació compta amb el suport del Departament de Cultura, a través de l’Institut Ramon Llull, dins de la seva aposta per reforçar la projecció internacional de les arts visuals catalanes.

Més enllà de la coincidència geogràfica o institucional, els projectes de les quatre artistes comparteixen una voluntat d’interrogar allò que sovint queda fora de camp: les formes de relació entre les persones, els mecanismes que construeixen el valor cultural, la memòria inscrita en l’arquitectura o la manera com els cossos i les veus transformen els espais que habitem.

Luz Broto presentarà Put Oneself in the Place of the Other, un projecte que parteix de gestos aparentment senzills per explorar conceptes com l’empatia, la confiança i la interdependència. La proposta, que es podrà veure al Musée des Tissus a través de la presentació del llibre homònim, incorpora també vuit protocols traduïts al francès i distribuïts per diferents espais de Lió. Són instruccions que conviden els participants a intercanviar claus, objectes, itineraris o hàbits amb altres persones, introduint petites alteracions en unes rutines que, precisament perquè semblen naturals, acostumen a passar desapercebudes.

Broto treballa així sobre les estructures invisibles que ordenen la vida col·lectiva. La seva pràctica, basada sovint en intervencions específiques per a cada context, converteix accions quotidianes en mecanismes capaços de modificar la percepció de l’espai i les relacions socials. Una línia de recerca desenvolupada durant més d’una dècada i presentada en contextos com Manifesta 14, la Secession de Viena o el MACBA.

A Les Grandes Locos, Lúa Coderch presentarà International Style [Pavilion], una nova investigació al voltant del Pavelló Alemany de Mies van der Rohe i Lilly Reich de Barcelona. El projecte pren alguns dels elements arquitectònics de l’edifici i els transforma en grans escultures inflables, desplaçant-los del seu context original per preguntar-se què converteix una arquitectura en patrimoni, com es construeix la memòria i quines economies intervenen en la producció del valor cultural.

Coderch entén les seves obres com a “dispositius d’investigació”, espais híbrids on instal·lació, escultura i narrativa es troben per revisar relats que semblen consolidats. El seu treball s’ha pogut veure en institucions com el Bòlit Centre d’Art Contemporani, Fabra i Coats, la Fundació Joan Brossa, el Museu Tàpies, La Panera o el MUAC de Ciutat de Mèxic, així com a ARCO Madrid.

També a Les Grandes Locos, Laia Estruch presentarà Carrau (2026), una instal·lació concebuda específicament per a la Biennal de Lió. Tres grans portes inflables articulen una peça situada entre l’escultura, la performance i la investigació sobre la veu. Activades pel pas dels visitants, les estructures transformen un gest tan habitual com entrar o sortir en una experiència corporal i performativa.

En l’obra d’Estruch, el cos i la veu funcionen com a eines per revelar la dimensió física i social dels espais. La respiració, el so i el moviment deixen de ser elements secundaris per convertir-se en matèria escultòrica. Carrau se situa així en aquest territori intermedi que interessa especialment l’artista: els llindars, els espais de transició, allò que separa —i alhora connecta— l’interior i l’exterior, l’abans i el després. La seva trajectòria inclou presentacions al Museo Reina Sofía, el MNAC, el MACBA, la Triennal de Kortrijk i el Casal Solleric.

La proposta de Núria Güell introdueix una altra dimensió crítica en aquesta cartografia catalana de Lió. A través de Degenerate Political Art. The Epstein-Lang Connection, l’artista qüestiona les relacions entre el mercat de l’art, l’evasió fiscal i la construcció del prestigi cultural. La peça adopta la forma d’una galeria d’art fictícia registrada en un paradís fiscal i instal·lada dins de la mateixa Biennal, introduint dins del dispositiu expositiu els mecanismes econòmics que sovint romanen ocults darrere del sistema de l’art.

Güell utilitza l’art com una eina d’intervenció sobre les estructures legals, econòmiques i institucionals que condicionen la societat. Les seves obres no es limiten a representar conflictes, sinó que intervenen en els mateixos processos que els produeixen, posant en tensió les fronteres entre art, política i realitat. La seva trajectòria internacional inclou la Biennal de Malta, Manifesta 14 i institucions com l’S.M.A.K. de Gant o el MNAC.

La coincidència de les quatre artistes a Lió ofereix, per tant, una imatge especialment significativa de la creació contemporània catalana: quatre pràctiques molt diferents que comparteixen una mirada crítica sobre les estructures que articulen la nostra experiència del món. El suport de l’Institut Ramon Llull situa aquestes veus en un dels principals circuits internacionals de l’art contemporani, mentre que la Fundació Úniques i Catapulta completen el suport a la seva participació.

Des de la seva creació el 1991, la Biennal d’Art Contemporani de Lió s’ha consolidat com una de les grans cites europees del sector i com el principal esdeveniment d’art contemporani de França. La seva programació s’estén per diversos espais de la ciutat i de la regió i reuneix artistes de procedències molt diverses. En la seva edició de 2026, comissariada per Catherine Nichols sota el títol Passer d’un rêve à l’autre —Passar d’un somni a l’altre—, la Biennal posa el focus en les economies materials, socials i simbòliques que travessen el present, amb prop d’un centenar de creadors internacionals.

Amb una afluència habitual d’uns 300.000 visitants i unes intervencions en l’espai públic que arriben a superar els 2,7 milions d’espectadors, Lió continua funcionant com una plataforma privilegiada per observar cap a on es desplaça l’art contemporani.