Exposicions
Alçar a pols, una altra història de la muixeranga
Miquel García investiga a la Fundació Arranz-Bravo els orígens silenciats de les torres humanes i els connecta amb una pràctica artística decolonial i col·lectiva.
La Fundació Arranz-Bravo de L’Hospitalet de Llobregat presenta una nova exposició de Miquel García, Alçar a pols, un projecte que parteix d’una pregunta aparentment senzilla però difícil de resoldre: d’on prové realment la muixeranga? L’origen remot d’aquesta tradició valenciana continua envoltat d’incògnites i, davant d’una història que sovint ha estat explicada des d’una mirada única, l’artista planteja una recerca que obre altres possibles genealogies i recupera unes veus que han quedat fora del relat oficial.
De manera general, s’ha acceptat que la muixeranga procedeix de la tradició dels acròbates del Magrib. Aquesta hipòtesi es fonamenta en la semblança entre algunes de les figures muixerangueres i les construccions dels acròbates nord-africans, en l’herència cultural andalusina i en la presència de població morisca a les terres valencianes fins a l’expulsió de 1609. Tanmateix, aquesta explicació no resol completament l’enigma dels orígens i deixa obertes altres possibilitats.
"Alçar a pols, de Miquel Garcia"
És precisament en aquest espai d’incertesa on García situa el seu projecte. Prenent com a punt de partida les aportacions del muixeranguer Pau Pertegaz, Alçar a pols incorpora la hipòtesi que l’origen de les construccions humanes al País Valencià podria estar relacionat també amb la població negra africana i esclava de l’antiga Corona d’Aragó. Una possibilitat que desplaça el focus de la història coneguda i obliga a mirar cap a un grup social que, malgrat la seva presència, ha estat en bona part esborrat de la historiografia oficial.
La recerca de Miquel García no pretén establir una veritat definitiva allà on les fonts encara plantegen interrogants. El que fa és obrir una esquerda en el relat establert i preguntar-se quines històries han quedat fora de la memòria col·lectiva. La població negra d’època moderna i contemporània constitueix, en aquest sentit, una presència paradoxal: silenciada en bona part dels discursos històrics i, al mateix temps, visible en nombroses representacions festives a través del blackface, especialment en seguicis, processons i cavalcades.
Aquesta contradicció és un dels punts de tensió del projecte. Allò que ha estat representat i utilitzat dins de la cultura popular no necessàriament ha estat reconegut com a subjecte de la mateixa història. García parteix d’aquesta paradoxa per desenvolupar una recerca en clau decolonial que no només qüestiona les genealogies acceptades, sinó també els mecanismes mitjançant els quals es construeix, es conserva i es transmet la memòria.
Alçar a pols es desplega, així, en dues direccions complementàries. D’una banda, l’exposició és el resultat d’un procés d’investigació que revisa els possibles vincles entre la muixeranga i les comunitats negres africanes i esclaves presents històricament a la Corona d’Aragó. De l’altra, aquesta recerca abandona l’àmbit estrictament documental per convertir-se en una experiència física i compartida.
"Alçar a pols, de Miquel Garcia"
Per fer-ho, García ha treballat col·lectivament amb la Jove Muixeranga de València, amb la voluntat de traduir els resultats de la investigació en noves figures humanes. El cos, la confiança, l’equilibri i la necessitat de l’altre passen a formar part d’una pràctica artística que no es limita a representar una història, sinó que intenta construir-ne altres formes de transmissió.
Les noves figures neixen també de les experiències contemporànies de persones migrants. D’aquesta manera, la muixeranga deixa de ser contemplada únicament com una tradició heretada i es converteix en un espai viu, susceptible de ser reinterpretat des del present. El cos col·lectiu es transforma en una eina per posar en relació memòries diferents, desplaçaments, identitats i formes de pertinença.
Hi ha, en aquesta operació, una idea especialment significativa: una torre humana només pot existir a partir de la confiança entre els seus membres. Ningú no pot alçar-se sol. Aquesta dependència mútua adquireix una dimensió simbòlica quan el projecte es planteja des d'una perspectiva decolonial. Recuperar una possible genealogia silenciada implica també reconstruir els vincles entre individus i comunitats que la història ha mantingut separats o ha situat en posicions desiguals.
Et poden
Interessar
...
