Notícies
Josep Maria Miró porta el seu teatre fins al cor de l’Off-Broadway
El 122CC de l’East Village estrenarà a l’octubre la primera versió en anglès d’'El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc', consolidant la projecció internacional del dramaturg català.
El teatre de Josep Maria Miró farà el pròxim mes d’octubre un nou pas en la seva projecció internacional amb l’arribada a Nova York d’El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc. El 7 d’octubre, el 122CC, un dels espais de l’Off-Broadway situats a l’East Village, acollirà l’estrena de la versió en anglès d’un dels textos més singulars i exigents del dramaturg català, que es mantindrà en cartell durant almenys un mes.
L’arribada de l’obra a Nova York confirma la capacitat de Miró per traslladar el seu univers teatral més enllà de les fronteres i connectar amb públics i escenes internacionals. Fins ara, algunes de les seves obres ja havien arribat a la ciutat en castellà, entre elles Nerium Park i Arquimedes, però aquesta serà la primera vegada que un dels seus textos es representarà en anglès a Nova York.
El projecte compta amb la prestigiosa productora i companyia teatral PlayCo, vinculada a l’escena novaiorquesa i amb una trajectòria centrada en la descoberta i difusió de noves veus teatrals internacionals. La relació amb Miró es va iniciar el 2023, quan el dramaturg va participar en una residència d’un mes a Nova York gràcies al suport de l’Institut Ramon Llull. Aquella experiència va establir les bases d’una col·laboració que ara es concreta amb l’arribada de l’obra als escenaris de l’Off-Broadway.
El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc és un text especialment singular dins de la dramatúrgia contemporània. Concebut com un monòleg interpretat per un únic actor o actriu, l’obra dona veu a set personatges diferents. L’acotació inicial permet que l’intèrpret sigui un home, una dona o una persona no binària, reforçant així el caràcter flexible i convencional de la identitat escènica.
Al llarg de la peça, un mateix cos es transforma per donar vida a diferents edats, experiències i perspectives. Entre aquestes veus apareixen un adolescent de 17 anys, una dona de 45 o un home de 75, en un exercici interpretatiu que converteix el cos de l’intèrpret en el principal espai de transformació.
Aquesta exploració del cos constitueix un dels grans eixos de l’obra. Miró aborda el cos agredit, mutilat o desitjat, però també el cos que volem posseir o transformar. I, al mateix temps, introdueix una reflexió sobre el propi cos de l’actor, que sobre l’escenari deixa de ser simplement una realitat física per convertir-se en una convenció teatral.
La proposta converteix així l’escenari en un espai de transformació constant, on una única presència física és capaç de contenir múltiples identitats i trajectòries. El resultat és una peça que combina intimitat, tensió i reflexió sobre la manera com mirem i interpretem els cossos, però també sobre les convencions que sostenen l’art de la interpretació.
Et poden
Interessar
...
