El Centre d’Art Hortensia Herrero acull fins al 25 d’octubre de 2026 una exposició dedicada a Anselm Kiefer, un dels grans noms de l’art contemporani europeu i un artista que ha convertit la memòria, la història i la matèria en els principals eixos del seu llenguatge. La mostra, oberta del 29 d’abril al 25 d’octubre, ocupa sis galeries de l’espai valencià i reuneix onze obres, quatre de les quals formen part de la col·lecció permanent.
L’exposició permet endinsar-se en un univers monumental en què pintura, escultura i arquitectura es confonen. Kiefer treballa amb superfícies denses, marcades per capes, esquerdes, textures i materials que evoquen el pas del temps i la fragilitat de la memòria. Palla, plom, cendra, terra, fusta o elements vegetals formen part habitual del seu vocabulari, convertint les obres en territoris físics que semblen haver suportat les mateixes ferides que la història que representen.
La seva obra parteix sovint d’un diàleg entre passat i present. La història alemanya, la mitologia clàssica, la literatura, la filosofia, la música i el paisatge apareixen com a fonts d’un imaginari que evita les lectures simples i convida a reflexionar sobre la destrucció, la memòria, la identitat i la reconstrucció.

A les sales del Centre d’Art Hortensia Herrero, aquestes preocupacions es despleguen a través d’obres inspirades en mites clàssics i en textos de poetes com Charles Baudelaire, Walther von der Vogelweide i Rainer Maria Rilke. La música també ocupa un espai destacat en el seu univers, amb referències a composicions com Der Tod und das Mädchen (La mort i la donzella) de Franz Schubert.
L’experiència proposada és, per tant, més propera a un recorregut per un paisatge mental que a una successió convencional de pintures. Les grans dimensions, la densitat dels materials i la càrrega simbòlica de les peces generen una atmosfera immersiva en què el visitant es troba davant d’obres que parlen del temps no només a través del seu contingut, sinó també mitjançant la seva pròpia materialitat.
Kiefer és un artista especialment interessat en allò que queda després de la destrucció. Les seves obres semblen ruïnes, arxius o paisatges arqueològics en transformació permanent. El plom, material recurrent en la seva producció, adquireix així una doble condició: és pes i és memòria. La superfície deixa de ser un simple suport per convertir-se en un espai on s’acumulen capes d’història.

Aquesta manera d’entendre l’art ha portat Kiefer a intervenir en alguns dels espais més emblemàtics de la cultura occidental. El 2007 es va convertir en el primer artista, des de Georges Braque, a rebre l’encàrrec de crear una instal·lació permanent per al Museu del Louvre de París. Onze anys més tard, el 2018, la seva escultura Uraeus es va presentar davant del Rockefeller Center de Nova York, en una intervenció site-specific que posava en diàleg la monumentalitat de la peça amb l’arquitectura urbana.
El seu vincle amb França es va reforçar el 2020, quan el president Emmanuel Macron li va encarregar una instal·lació permanent per al Panteó de París, un dels grans monuments de la memòria francesa.
La trajectòria de Kiefer està marcada, en definitiva, per aquesta voluntat de confrontar l’art amb allò que la història deixa enrere. Les seves obres no busquen simplement representar el passat, sinó fer-lo present a través de la matèria. A València, les onze peces reunides al Centre d’Art Hortensia Herrero ofereixen l’oportunitat d’entrar en aquest territori complex, on la literatura es troba amb la música, el mite amb la història i el paisatge amb la memòria.
