El poder espiritual dels objectes medievals

La Catalunya medieval va construir bona part de la seva experiència religiosa a través d’objectes que anaven molt més enllà de la seva funció material. Imatges, relíquies, peces litúrgiques, objectes devocionals o materials procedents de terres llunyanes actuaven com a ponts entre el món terrenal i una realitat espiritual que, sovint, es considerava invisible.

Aquesta relació és el punt de partida d’Instruments de l’ànima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval, un projecte expositiu compartit pel Museu Episcopal de Vic, el Museu de Lleida, el Museu d’Art de Girona i el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Comissariada pels historiadors de l’art Marc Sureda i Albert Velasco, la proposta pren una forma diferent en cadascuna de les quatre seus, amb una selecció d’obres pròpia i quatre relats complementaris.

A Solsona, l’exposició reuneix 28 objectes que permeten aproximar-se a les diferents maneres en què la societat medieval vinculava la materialitat amb la transcendència. La major part de les peces provenen de les col·leccions del mateix Museu, tot i que la selecció també incorpora obres procedents d’altres institucions.

Entre aquestes incorporacions hi ha un bestiari del segle XVI conservat a l’Arxiu Diocesà de Solsona i una lipsanoteca de Santa Maria de la Torreta, a Montmajor, datada cap a l’any 1043. La mostra permet també contemplar per primera vegada al museu solsoní la Mare de Déu del Remei, procedent de la capella de Sant Esteve del castell de Cambrils, a Odèn. Es tracta d’una excepcional talla romànica que va ingressar al museu l’any 2024 en dipòsit de Fermí Plana Espuga.

La selecció es completa amb algunes de les peces més destacades de la col·lecció permanent, com una làmpada Arnolfini de mitjan segle XV, procedent probablement de la conca del Rin o del Mosa; una icona cretenca de la Mare de Déu amb el Nen, datada cap al 1500, i una lipsanoteca de vidre elaborada al llevant del Mediterrani abans de l’any 1000.

Un dels valors de la proposta és, precisament, recuperar també peces que habitualment tenen menys visibilitat perquè es conserven a les reserves del Museu. És el cas dels guants de Ponç de Vilaró, de finals del segle XIII; el braç reliquiari de sant Blai, de la segona meitat del segle XIV, o el Crist Baró de Dolors amb les Arma Christi, del segon quart del segle XV.

Sis maneres d’apropar-se al sagrat

El recorregut expositiu s’articula en sis àmbits que plantegen diferents formes d’entendre la relació entre la matèria i l’espiritualitat. La proposta no se centra únicament en el valor artístic dels objectes, sinó també en la seva capacitat per generar experiències, transmetre significats i connectar els fidels amb la dimensió divina.

El primer àmbit, Amb els cinc sentits, posa el focus en l’experiència sensorial. La litúrgia medieval implicava simultàniament la vista, l’oïda, l’olfacte, el tacte i el gust, convertint els sentits en una porta d’entrada a l’experiència religiosa.

El llenguatge de la matèria aprofundeix en el significat dels materials. El seu valor no depenia només del luxe o de la raresa, sinó també de les propietats físiques que els feien capaços d’evocar determinades idees i transmetre significats espirituals.

El tercer espai, En cos i ànima, aborda la importància del cos dins la teologia cristiana. La idea de l’encarnació de Crist permet entendre el protagonisme de les relíquies i d’altres objectes vinculats a la corporalitat, així com la presència física de les imatges en les pràctiques de culte.

A Finestres del cel, l’exposició reflexiona sobre la voluntat de l’art medieval de fer visible allò invisible. Pintures, escultures i altres objectes no eren concebuts simplement com a representacions de sants o figures sagrades, sinó com a instruments de mediació amb una realitat sobrenatural.

La dimensió més íntima apareix a Conviure amb el sagrat, un àmbit dedicat a la devoció en l’espai privat. Durant la baixa edat mitjana es van multiplicar els objectes domèstics i portàtils vinculats a la religió, des de petites imatges fins a records de pelegrinatge. La fe, així, abandonava l’espai estrictament litúrgic per incorporar-se també a la vida quotidiana.

El recorregut es tanca amb Instruments transculturals, que posa l’accent en la circulació d’objectes i materials procedents de territoris llunyans. Quan arribaven a Catalunya, aquestes peces podien adquirir nous usos religiosos o espirituals i convertir-se en testimonis de l’intercanvi entre cultures i tradicions diferents.