Exposicions
Mónica Capucho converteix el color en un territori de percepció i pensament
La pintura deixa de ser una superfície per convertir-se en un espai que es recorre, experimenta i s'interpreta. Aquesta és la premissa que articula Rose Madder Genuine , la nova exposició de l'artista portuguesa Mónica Capucho, oberta del 18 de juny al 19 de setembre del 2026. Es tracta de la quarta mostra individual de la creadora en aquesta galeria i suposa una nova aprofundiment en una investigació que situa el color com a eix central d'un llenguatge plàstic.
Lluny d'entendre el color com una qualitat estable o merament decorativa, Capucho l'aborda com un fenomen relacional, la percepció del qual depèn tant de la matèria i la llum com del context espacial i de la mirada de l'espectador. L´exposició es construeix a partir de variacions d´una mateixa gamma cromàtica desenvolupades mitjançant diferents densitats, escales i combinacions que converteixen cada obra en part d´un sistema visual més ampli. Cap peça funciona de manera aïllada: totes dialoguen entre si i amb l'arquitectura de l'espai expositiu, generant una experiència on la pintura transcendeix els límits propis.
La proposta revela una comprensió del color propera a les investigacions de l'abstracció postpictòrica i del minimalisme perceptiu, on les diferències aparentment subtils desencadenen alteracions profundes en la percepció de l'espai. La superposició i proximitat de diferents tonalitats modifica la sensació de profunditat, proximitat i ritme visual, demostrant que el color mai no té un significat absolut, sinó que es construeix a través de relacions canviants.
El recorregut arriba a un dels seus moments més intensos a la sala principal, on la confrontació entre el vermell i el blau genera una tensió física i emocional. El vermell, projectat sobre el mur, sembla expandir-se cap al visitant, activant una sensació de proximitat, energia i intensitat. Davant seu, el blau es desplega horitzontalment i provoca un efecte d'allunyament i profunditat que transforma la percepció de l'espai. Aquesta oposició cromàtica no funciona únicament com a recurs formal, sinó com a estratègia per evidenciar la capacitat del color d'alterar la nostra experiència corporal de l'arquitectura.
Més enllà de l'exploració cromàtica, Rose Madder Genuine planteja una reflexió sobre la naturalesa de la pintura. Capucho recupera algunes de les preguntes fonamentals que han acompanyat l'art contemporani durant les darreres dècades: què defineix realment una pintura, fins a quin punt l'escultura en pot formar part o si la pintura es pot expandir fins a habitar l'espai tridimensional. Les seves obres responen a aquestes qüestions sense oferir solucions tancades, desplaçant l'interès des de l'objecte cap als processos de transformació i les relacions que estableix amb l'entorn.
En aquest sentit, la instal·lació s'inscriu a la tradició de l'art conceptual i de les pràctiques site-specific , on el significat sorgeix del diàleg entre l'obra, l'espai i l'espectador. La pintura deixa d'entendre's com un suport autònom per convertir-se en una experiència immersiva que incorpora elements escultòrics i arquitectònics i dilueix les fronteres entre disciplines.
La investigació de Mónica Capucho resulta especialment significativa en un moment en què nombrosos artistes revisen el llegat de la pintura des de perspectives híbrides i instal·latives. El seu treball demostra que el mitjà continua oferint possibilitats de renovació quan es qüestionen les convencions més arrelades. A Rose Madder Genuine , el color no representa la realitat ni il·lustra una idea; actua com a matèria viva capaç de reorganitzar lespai, modificar la percepció i activar noves formes de pensament visual.
Et poden
Interessar
...
