La memòria de la dissidència sexual pren la paraula a Girona

La història de les identitats sexuals i de gènere és també la història de les formes de control exercides sobre els cossos, el desig i la llibertat individual. Amb aquesta idea com a fil conductor, el Museu d'Història de Girona, en col·laboració amb l'Espai LGTBI+ Mar C. Llop, presenta Repressió, plaer i llibertat, una exposició comissariada per Lyhdyr Esquerdo Teixidó, Pau Gàlvez Lot i Sílvia Planas Marcé que es podrà visitar del 28 de juny al 13 de setembre de 2026.

La proposta ofereix una mirada de llarg recorregut sobre l'evolució de la dissidència sexual i de gènere a Catalunya, mostrant com la construcció de les identitats ha estat sempre vinculada als mecanismes de poder, als prejudicis socials i a la lluita per la igualtat. Lluny de limitar-se a una cronologia dels drets LGTBIQA+, la mostra reflexiona sobre la sexualitat com un espai de disputa política i cultural, on s'han definit els límits entre allò acceptat i allò perseguit.

El recorregut s'inicia amb una aproximació als conceptes que avui defineixen la diversitat sexual i de gènere. L'exposició defensa la importància del llenguatge com a eina de reconeixement i visibilització, recordant que posar nom a una realitat és també una manera de fer-la existir. A mesura que les identitats s'han anat fent visibles, també ho han fet noves paraules i nous matisos que permeten expressar experiències cada vegada més diverses.

• Gabriel Casas Galobardes. Transvestits. 1925-1935. ANC/5/Fons Gabriel Casas i Galobardes.

La mostra retrocedeix després fins a l'edat mitjana, quan qualsevol pràctica sexual allunyada del model heterosexual i reproductiu era perseguida sota l'acusació de "sodomia", considerada un dels delictes més greus contra l'ordre moral i religiós. Els homes que mantenien relacions amb altres homes o qüestionaven els rols de gènere establerts eren durament castigats, mentre que les relacions entre dones quedaven sovint invisibilitzades o ridiculitzades dins d'una societat profundament patriarcal. Aquesta mirada històrica evidencia com la repressió no només afectava les pràctiques sexuals, sinó també qualsevol expressió que desafiés les normes socials sobre la masculinitat i la feminitat.

Un dels eixos principals de l'exposició està dedicat al naixement del moviment d'alliberament LGTBIQA+ durant els últims anys del franquisme. Tot i la persecució legal i policial, a començaments dels anys setanta un petit grup d'activistes, encapçalat per Francesc Francino i Armand de Fluvià, sota els pseudònims de Mir Bellgai i Roger de Gaimon, va començar a organitzar reunions clandestines que donarien origen al Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual (MELH). Aquelles trobades, influïdes pels corrents revolucionaris del Maig del 68 i pel Gay Liberation Front nord-americà, acabarien desembocant el 1975 en la creació del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), primera gran organització del moviment al país.

• Autoria desconeguda. Fernanda portant el cartell de Nazario. Documentació Espai LGTBI+ Mar C. Llop.

L'exposició recorda també la transcendència de la primera manifestació per l'alliberament sexual i de gènere celebrada a Barcelona el 26 de juny de 1977, convocada pel FAGC sota el lema «Nosaltres no tenim por, nosaltres som». Malgrat la dura càrrega policial que va posar fi a la mobilització, aquella jornada es convertiria en una fita decisiva per a la visibilització del col·lectiu i l'inici d'una nova etapa en la reivindicació dels drets civils.

Una part destacada del recorregut posa el focus en la història del moviment LGTBIQA+ a les comarques gironines, recuperant episodis poc coneguts però fonamentals per entendre l'evolució de l'activisme fora de Barcelona. Entre aquests, la reunió de la International Lesbian and Gay Association (ILGA) celebrada el 1980 a Santa Cristina d'Aro, el primer intent de presentar el FAGC a Girona el 1981 o la constitució oficial del col·lectiu gironí el 1988, amb Xavier Parnau i Pagès com una de les figures impulsores.

• Antoni Crosa Mauri. Acord de les lesbianes de Santa Cristina. 1980. Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt - Antoni Crosa).

L'exposició també reivindica el paper dels mitjans de comunicació creats des del mateix moviment. La revista Girona Gai, que posteriorment es convertiria en Girona Gai i Lesbià i finalment en Matisos, va contribuir a crear una xarxa d'informació i suport a les comarques gironines, mentre que Ràdio Guirigai, nascuda a Ràdio Salt, continua avui en antena després de gairebé quatre dècades, convertida en una de les iniciatives radiofòniques LGTBIQA+ més longeves de Catalunya.

Més enllà del relat històric, Repressió, plaer i llibertat convida a reflexionar sobre la memòria col·lectiva i sobre la necessitat de preservar les històries de les persones i els col·lectius que van desafiar la discriminació per ampliar els drets i les llibertats. La mostra recorda que els avenços aconseguits són el resultat de dècades de resistència i mobilització, però també que la defensa de la diversitat continua sent un repte plenament vigent.