Exposicions
Claudio Zulian converteix la polifonia en una eina per repensar el present
La Fundació Miró Mallorca presenta La montagna incantata, una exposició que recorre més de dues dècades de trajectòria d'un artista que situa l'escolta, la memòria i l'experiència compartida al centre de la seva pràctica.
La realitat contemporània difícilment es pot explicar des d'una única perspectiva. És un mosaic de veus, memòries i experiències que conviuen, es confronten i es transformen constantment. La polifonia esdevé així una manera d'entendre el present: no com la suma ordenada de relats, sinó com la possibilitat d'escoltar-los simultàniament, sense establir jerarquies ni reduir la complexitat a una sola narrativa. Aquesta és una de les claus que travessen tota la trajectòria artística de Claudio Zulian.
Cineasta, videoartista, músic i escriptor, Zulian ha desenvolupat una obra en què el cinema, les instal·lacions audiovisuals i el teatre es converteixen en espais d'encontre entre persones, territoris i històries. La seva mirada se centra en allò social i polític des de la proximitat, construint relats que neixen de l'experiència compartida i que situen la quotidianitat com un espai privilegiat per comprendre els processos de transformació del nostre temps.
Del 15 d'abril al 6 de setembre de 2026, la Fundació Miró Mallorca presenta a l'espai expositiu de l'Auditori La montagna incantata, una exposició que recorre algunes de les obres més representatives de l'artista. La mostra inclou treballs com L'Avenir (2004), A través del Carmel (2006), A lo mejor (2007) i La montaña mágica (2023), peces que comparteixen una mateixa voluntat de construir relats oberts, on convergeixen testimonis, memòries i formes diverses d'habitar el món.
La formació musical de Zulian continua ressonant en tota la seva producció. L'escolta, el ritme i el diàleg entre registres diferents formen part d'una concepció de la creació entesa com un procés col·lectiu, en què cada veu conserva la seva singularitat i el conjunt s'articula des de les relacions, no des de les jerarquies. Aquesta manera de treballar es tradueix en composicions audiovisuals que assumeixen la complexitat del real i deixen espai perquè les múltiples perspectives dialoguin entre elles.
Lluny de construir discursos tancats, les seves obres parteixen de l'experiència situada i del contacte directe amb els territoris i les comunitats. La dimensió política del seu treball emergeix de l'atenció als petits gestos, als ritmes de vida, al treball, als desplaçaments i a les memòries que configuren els espais compartits. La memòria, en aquest sentit, no apareix com un arxiu immutable, sinó com un procés viu i en permanent reconstrucció.
Et poden
Interessar
...
