ARBAR converteix la Vall de Santa Creu en un laboratori de creació contemporània

ARBAR, el centre de producció, recerca i difusió artística situat a la Vall de Santa Creu, presenta una programació per al 2026 que reafirma el seu compromís amb una pràctica artística arrelada al territori i a les seves formes de vida. Lluny de concebre les activitats com una simple successió d'esdeveniments, el nou programa es construeix com un ecosistema de projectes que dialoguen amb el paisatge, la memòria i la comunitat, convertint la creació contemporània en una eina per repensar les relacions entre les persones i el seu entorn.

La temporada s'articula en tres grans línies de treball —A+A Vestigis d'Estiu, B+C Poesia Baix Continu i AA+AA D'una nit. Accions de proximitat asimètrica—, cadascuna amb un llenguatge propi, però unides per una mateixa voluntat: entendre l'art com una experiència situada, capaç de transformar imaginaris i generar noves lectures del territori.

L'estiu com a paisatge emocional

El primer dels eixos, A+A Vestigis d'Estiu, pren l'estació estival com un espai de memòria compartida, ficció i transformació. Comissariat pel mateix ARBAR, el cicle reuneix els projectes de Carles Congost i Jordi Mitjà, que exploren els imaginaris vinculats a l'estiueig des de perspectives visuals, performatives, gastronòmiques i musicals.

La inauguració tindrà lloc el 18 de juliol amb una jornada que combinarà cinema, performance, gastronomia i música, convertint el centre en un espai d'experiència col·lectiva.

• Carles Congost. Un dit de gel (Retrat de l’artista crepuscular al Port de la Selva) (stills) © Carles Congost, 2026.

El plat fort serà l'estrena de Un dit de gel (Retrat de l'artista crepuscular al Port de la Selva), el nou projecte cinematogràfic de Carles Congost, coproduït amb el Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona. Inspirat en la cançó homònima creada per l'artista el 2017, el film utilitza el llenguatge cinematogràfic per reflexionar sobre la identitat, el pas del temps i la memòria dels estius viscuts al Port de la Selva.

Amb una estètica fragmentària i poètica, la pel·lícula fuig dels tòpics turístics per construir un retrat íntim on el paisatge es converteix en protagonista emocional. La figura de l'artista, interpretada per Judit Martín, es mou entre la nostàlgia i el desencís mentre interactua amb un jove personatge, encarnat per Oriol Valls, en una relació que contraposa passat i present i qüestiona la persistència dels records davant la transformació del temps.

La instal·lació es podrà visitar del 18 de juliol al 29 d'agost, de dijous a dissabte.

La gastronomia convertida en acció artística

La jornada inaugural continuarà amb Amb pijama o sense, un sopar-performance de Jordi Mitjà que recupera l'univers gastronòmic dels anys setanta. A partir del record dels bars de platja i dels grans menjadors populars, l'artista proposa un menú fred i festiu que transforma el fet de compartir taula en una experiència artística.

• Jordi Mitjà Amb pijama o sense 2026. © Jordi Mitjà.

El símbol central és el mític pijama, unes postres gairebé desaparegudes de la restauració actual que aquí actuen com a detonant de records personals i col·lectius. Mitjà converteix aquest element aparentment quotidià en una reflexió sobre la memòria, els rituals familiars, la cultura popular i la celebració, dissolent les fronteres entre l'obra d'art i la convivència.

La proposta requereix inscripció prèvia i reforça una de les idees fonamentals del programa: l'art també pot produir-se des dels gestos més quotidians.

La jornada culminarà amb The Congosound DJ Selector, una sessió musical també concebuda per Carles Congost, que amplia l'univers emocional del seu projecte cinematogràfic. La selecció de cançons funciona com una banda sonora expandida en què música, cinema, paisatge i memòria es fusionen per reconstruir els imaginaris generacionals associats als estius mediterranis.

La poesia com a diàleg entre generacions

El segon gran eix del programa és B+C Poesia Baix Continu, coordinat per Roser Domènech, una iniciativa dedicada a l'edició i difusió de poesia inèdita.

Cada edició culmina amb la publicació d'un volum que recull les obres de tres autores contemporànies i amb una trobada pública al Centre ARBAR, on les poetes comparteixen els seus textos amb els lectors.

La convocatòria de 2026 reuneix Cèlia Sànchez-Mústich, Laia Llobera i Montse Maestre Casadesús, tres veus que representen sensibilitats diverses dins la poesia catalana actual.

Un dels aspectes més singulars del projecte és el concepte de «donatge», mitjançant el qual cada edició recupera l'obra d'una poeta d'una altra generació, sovint poc coneguda o absent dels circuits habituals. Enguany aquest reconeixement recau en la figuerenca Carme Guasch, reforçant els vincles entre la creació contemporània i la memòria literària de l'Alt Empordà.

Imaginar noves formes d'amistat

La programació es completa amb AA+AA D'una nit. Accions de proximitat asimètrica, un projecte comissariat per Myriam Rubio que proposa ampliar la idea d'amistat més enllà de les relacions humanes.

Des d'una perspectiva ecològica i interespecífica, el cicle planteja un diàleg entre cos, veu, imatge i territori per qüestionar les jerarquies antropocèntriques i imaginar altres formes de convivència entre persones, animals, vegetals i ecosistemes.

Les intervencions de Lu Chieregati, Carme Torrent, Javier Peñafiel i Anna Cornudella es desenvoluparan durant el pas de la tarda a la nit, establint una relació directa amb la meteorologia, la flora i la fauna de la Vall de Santa Creu. La foscor deixa de ser només un context temporal per convertir-se en un espai de transformació, on els límits entre les diferents formes de vida es tornen més permeables.

Una programació que reivindica el territori com a espai de pensament

Amb aquesta proposta, ARBAR consolida un model de programació que s'allunya dels formats expositius convencionals i aposta per processos de recerca, trobada i experimentació. Cinema, poesia, performance, gastronomia i pràctiques participatives conviuen en una mateixa estructura que entén el territori no només com un escenari, sinó com un agent actiu de la creació.