De Cerdà a Brasília: les deu ciutats ideals que van imaginar el futur de l'urbanisme

L'urbanisme és molt més que una disciplina tècnica. És una manera d'imaginar com volem viure, conviure i construir les ciutats del futur. Amb aquesta premissa, el Departament de Territori, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) presenten Modèliques, ciutats i utopies 1859-1958, una exposició que convida a recórrer un segle d'idees que han marcat la història de l'urbanisme modern.

Inclosa dins la programació de la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura i de l'Any Cerdà, la mostra reuneix deu projectes que, des de la teoria o des de la seva materialització, han influït decisivament en la manera de pensar i planificar les ciutats contemporànies. Alguns van arribar a transformar el territori; d'altres van romandre en el terreny de la utopia. Tots, però, comparteixen una mateixa ambició: respondre als grans reptes del seu temps i imaginar una nova manera d'habitar el món.

L'exposició planteja un recorregut cronològic entre 1859 i 1958, un període en què arquitectes, enginyers i urbanistes van formular algunes de les propostes més revolucionàries de la història de la disciplina. Aquelles visions, sovint radicals o controvertides en el moment de la seva aparició, avui continuen alimentant el debat sobre la sostenibilitat, la mobilitat, l'espai públic o la relació entre ciutat i paisatge.

De l'Eixample de Cerdà a la utopia espacial

El punt de partida és l'Eixample de Barcelona, projectat per Ildefons Cerdà el 1859, convertit en una de les aportacions més influents de l'urbanisme modern. Definida per Manuel de Solà-Morales com "l'èxit pràctic d'un projecte teòric", la proposta de Cerdà continua sent un referent internacional gràcies a una concepció de la ciutat basada en la igualtat d'accés, la higiene, la mobilitat i la qualitat de vida.

A partir d'aquest model fundacional, el recorregut presenta altres grans visions urbanes que van redefinir la disciplina. Hi apareix la Ciudad Lineal d'Arturo Soria i Mata, que va convertir el ferrocarril en l'eix estructurador del creixement urbà; la Garden City d'Ebenezer Howard, pionera en la integració entre ciutat i natura; o la Cité Industrielle de Tony Garnier, que plantejava una nova organització urbana basada en les funcions productives.

També hi són presents moviments que van transformar la planificació del segle XX, com la City Beautiful de Daniel Burnham i Edward H. Bennett, amb la seva monumentalitat urbana; el pla d'Amsterdam Zuid de Petrus Berlage, paradigma de l'habitatge social de qualitat; o la Broadacre City de Frank Lloyd Wright, una ciutat descentralitzada en estreta relació amb el territori.

El recorregut culmina amb tres dels projectes més emblemàtics de la modernitat: Chandigarh, concebuda per Le Corbusier com una nova capital per a l'Índia independent; Brasília, dissenyada per Lúcio Costa i Oscar Niemeyer com a símbol del Brasil modern; i La Ville Spatiale, de Yona Friedman, una proposta visionària que portava l'arquitectura cap a una dimensió gairebé utòpica, imaginant estructures elevades capaces d'adaptar-se a les necessitats canviants de la societat.

Documents, maquetes i una lectura comparada

Comissariada per Carles Crosas, Fernando Marzá i Beth Tuà, l'exposició ofereix una aproximació didàctica i comparativa a aquests deu models urbans. El visitant hi trobarà rèpliques de documents històrics, fotografies actuals dels espais construïts i relleus a escala que permeten analitzar les diferents propostes des d'una mirada transversal.

La selecció es fonamenta en obres de referència de la teoria urbanística, com Utopies et réalités (1965), de Françoise Choay, o Cities of Tomorrow (1987), de Peter Hall, i posa en relleu com moltes de les qüestions plantejades fa més d'un segle continuen plenament vigents: la densitat urbana, la mobilitat, la relació amb el medi natural, l'habitatge o la construcció d'espais col·lectius.

Més enllà del valor històric dels projectes, la mostra reivindica la capacitat de l'urbanisme per anticipar transformacions socials i imaginar futurs possibles. Les ciutats ideals no apareixen aquí com a simples exercicis de fantasia, sinó com a laboratoris d'idees que han condicionat la manera com avui entenem les metròpolis contemporànies.

Reivindicar el llegat de Cerdà

Un dels objectius centrals de l'exposició és tornar a situar Ildefons Cerdà en el lloc que ocupa dins la història internacional de l'urbanisme. La seva teoria general de la urbanització i el projecte de l'Eixample de Barcelona es presenten com una fita fonamental que va influir en nombroses experiències posteriors i que encara avui inspira investigadors i planificadors urbans d'arreu del món.

En el context de la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura i de l'Any Cerdà, la mostra es converteix així en una oportunitat per entendre com Barcelona no només és objecte de reflexió arquitectònica, sinó també origen d'una manera innovadora de pensar la ciutat.

L'exposició es pot visitar fins al 18 d'octubre a la seu del COAC, distribuïda entre l'Àgora i l'Altell de l'edifici. L'entrada és gratuïta i ofereix un recorregut imprescindible tant per als especialistes en arquitectura com per a qualsevol persona interessada a descobrir com les grans utopies urbanes del passat continuen inspirant les ciutats del futur.