Exposicions
L’Ombra de la memòria
Joan Crous converteix el vidre, la cendra i els vestigis del present en una poderosa reflexió sobre la destrucció i la persistència humana.
L’església del Monestir de Sant Esteve de Banyoles acull fins al 13 d’agost L’Ombra. La città degli uomini, una instal·lació monumental de l’artista i artesà banyolí Joan Crous (Banyoles, 1962), establert a Bolonya des de la dècada dels noranta. Concebuda al llarg de més de cinc anys de treball, la peça representa una de les propostes més ambicioses, personals i radicals de la seva trajectòria. La mostra és organitzada per La Bombonera i la Fundació Lluís Coromina i Isern, amb el suport de la Diputació de Girona i la col·laboració de bonart, una aliança institucional que fa possible que aquesta proposta artística de gran format es presenti en un espai patrimonial tan significatiu com el monestir banyolí.
L’obra, una gran superfície escultòrica de set metres d’amplada per quatre d’alçada, està formada per 770 rajoles de pasta de vidre, terra i milers de fragments modelats en motlles de sorra. La seva força visual neix d’una profunda reflexió sobre el bombardeig de Gernika de 1937 i estableix un diàleg inevitable amb la memòria ètica i visual del Guernica de Picasso, en el context de la commemoració del proper aniversari d’aquell tràgic episodi històric.
Foto: Yurian Quintanas
Tanmateix, Crous no pretén representar la guerra ni reconstruir-ne els horrors de manera narrativa. L’Ombra es mou en un territori molt més subtil: aquell espai fràgil on el record deixa de ser relat per convertir-se en rastre, sediment i matèria. L’obra no parla de l’explosió, sinó del silenci que ve després; no mostra l’esdeveniment, sinó allò que persisteix quan el temps ha passat: les restes, les absències i les ombres.
Aquesta idea pren forma mitjançant una tècnica desenvolupada pel mateix artista, coneguda com “l’embolcall”, un procés de fossilització material en què objectes abandonats, fragments de la quotidianitat, pols, cendres i sediments queden atrapats dins la transparència del vidre. Privats de la seva funció original i sovint també de la seva identitat recognoscible, aquests elements es transformen en testimonis silenciosos d’un temps que s’esvaeix.
Foto: Yurian Quintanas
La pràctica artística de Joan Crous es construeix així com una autèntica arqueologia del present. La memòria no s’hi conserva a través del document o del relat, sinó que emergeix directament de la matèria: en una esquerda, en una superfície erosionada, en una forma que encara conserva l’empremta d’allò que va existir.
Pols de vidre, cendra, transparències i fractures recorren tota la instal·lació. Tot sembla parlar d’una realitat en procés de desaparició, però la pèrdua mai és absoluta. Sota la superfície aparentment inerta encara hi batega una presència mínima, una memòria latent que resisteix al pas del temps. És en aquesta tensió entre desaparició i permanència on L’Ombra desplega la seva dimensió més commovedora: una meditació poètica sobre la fragilitat humana i sobre la capacitat de la matèria de conservar encara l’eco de les vides que l’han travessat.
Et poden
Interessar
...
