Notícies
Conchita Comamala i Antoni Tàpies: el retorn d’un llegat íntim al Museu Tàpies
L’Ajuntament de Barcelona cedeix en comodat un conjunt d’obres que aprofundeixen en la primera etapa creativa de Tàpies i en la seva relació amb Conchita Comamala.
El Museu Tàpies incorpora a la seva col·lecció un conjunt excepcional procedent del llegat de Conchita Comamala, cedit en comodat per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut de Cultura de Barcelona. La incorporació reforça el fons del museu i obre noves vies d’estudi sobre la primera etapa artística d’Antoni Tàpies, així com sobre els vincles personals que van marcar la seva formació.
El conjunt està format per tres obres originals de gran valor històric i documental: dos retrats de Conchita Comamala realitzats per Tàpies —un dibuix a llapis de 1943 i un oli sobre tela de 1952— i una composició abstracta de 1948 vinculada al seu període inicial de recerca plàstica. A aquestes peces s’hi afegeix un exemplar complet de la sèrie Cartes per a la Teresa (1974), així com més de seixanta llibres sobre l’obra de l’artista conservats per Comamala al seu domicili.
Les obres seran restaurades pel museu i una d’elles, Dibuix (1948), s’integrarà a l’exposició Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur, dins l’apartat dedicat a la primera exposició individual de l’artista. Aquesta incorporació permet contextualitzar millor els inicis de Tàpies, abans del desenvolupament de la seva etapa matèrica de finals dels anys cinquanta.
El primer dels retrats, realitzat el 1943, mostra un treball encara acadèmic però ja interessat en la introspecció psicològica del rostre. El segon, de 1952, evoluciona cap a una composició més consolidada, on el cos i el fons dialoguen amb la solidesa pictòrica pròpia del moment.
La peça abstracta de 1948 s’inscriu en el període surrealista o “magicista” de l’artista, amb influències de creadors com Paul Klee, Joan Miró o Max Ernst. En aquesta etapa, Tàpies explora una pintura d’imatges flotants i simbòliques, on la matèria esdevé llenguatge i evocació.
El llegat es completa amb Cartes per a la Teresa (1974), una sèrie gràfica en què Tàpies juga amb la dualitat del concepte de “carta”: com a correspondència íntima i com a objecte simbòlic o lúdic vinculat al món de l’atzar i la representació. Aquest conjunt reforça la dimensió personal i poètica de la relació entre artista i destinatària.
Et poden
Interessar
...
