Exposicions
Seny i rauxa: 150 anys d’arquitectura catalana sota una nova mirada
Una exposició excepcional al Disseny Hub Barcelona revisa el llegat arquitectònic de Catalunya des de 1875 fins avui a través de més de 500 peces inèdites i una lectura que desafia els relats tradicionals.
Què defineix l’arquitectura catalana? Existeix un fil conductor capaç d’unir les obres modernistes d’Antoni Gaudí amb les intervencions urbanes contemporànies, més enllà dels estils, les modes i els contextos històrics? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja “Seny i rauxa. Notícia de l’arquitectura catalana”, una exposició que es pot visitar al Disseny Hub Barcelona (DHub) del 22 de maig al 6 de setembre de 2026 i que es presenta com una de les aproximacions més ambicioses mai dedicades a l’arquitectura catalana dels darrers 150 anys.
Organitzada en el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, la mostra ocupa els 900 metres quadrats de l’Espai A del DHub, un emplaçament especialment significatiu per la seva proximitat amb la seu que acollirà, entre el 28 de juny i el 2 de juliol, part del Congrés Mundial d’Arquitectes de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA). Una coincidència que reforça la vocació internacional d’un projecte pensat per reivindicar la contribució catalana a la cultura arquitectònica contemporània.
Comissariada i dissenyada pels arquitectes Carme Ribas, Victòria Garriga i Joan Roig, l’exposició reuneix prop de 500 peces entre esbossos, plànols, maquetes, fotografies, mobiliari, lluminàries i obres d’art. Moltes d’aquestes peces provenen dels fons del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Jujol o la Càtedra Gaudí, entre altres institucions, i s’exhibeixen per primera vegada davant del públic.
La proposta destaca també per la seva capacitat de posar en diàleg l’arquitectura amb altres disciplines artístiques. Les obres de figures com Ramon Casas, Pere Torné i Esquius, Joaquim Vayreda, Joaquim Sunyer, Joan Miró, Pablo Picasso, Antoni Muntadas o Fina Miralles acompanyen el recorregut i permeten establir connexions entre la producció arquitectònica, els corrents estètics i les transformacions socials que han marcat la història del país.
Lluny d’una lectura cronològica convencional, els comissaris han optat per un relat basat en correspondències, contrastos i afinitats. El binomi que dona títol a la mostra —el seny i la rauxa— funciona com una clau interpretativa que travessa tot el recorregut i permet identificar tensions permanents entre racionalitat i experimentació, tradició i innovació, continuïtat i ruptura.
L’organització de les peces segueix un criteri gairebé dimensional. El visitant avança des de les escales més íntimes de l’espai habitat fins a les intervencions territorials més àmplies. El recorregut transita per l’habitació, la casa, les cases de veïns, els edificis, el carrer, la ciutat antiga, la ciutat nova i, finalment, el territori. Més que capítols independents, aquests àmbits es presenten com espais permeables que estableixen ressonàncies constants entre si.
La disposició expositiva reforça aquesta idea de continuïtat. Al llarg del perímetre de la sala s’estén una successió de documents que construeixen el relat principal, mentre que al centre s’hi distribueixen maquetes, objectes singulars, peces de disseny i obres artístiques que dialoguen amb els materials exposats a les parets. El conjunt es completa amb una selecció de llibres i revistes que han contribuït a la reflexió crítica sobre l’arquitectura catalana al llarg d’aquest període.
Més que una retrospectiva, “Seny i rauxa” es presenta com una revisió del cànon. L’exposició proposa noves línies de lectura, recupera obres i documents poc coneguts i posa en qüestió algunes de les jerarquies establertes per la historiografia tradicional. El resultat és un relat complex i obert que convida a reconsiderar què ha estat, què és i què pot arribar a ser l’arquitectura catalana.
En un any en què Barcelona es converteix en capital mundial de l’arquitectura, aquesta exposició emergeix com una oportunitat única per comprendre la riquesa, les contradiccions i la sorprenent continuïtat d’una tradició arquitectònica que, durant un segle i mig, ha sabut combinar amb singularitat el seny i la rauxa.
Et poden
Interessar
...
