Exposicions
Jaume Muxart i la memòria teixida de la modernitat catalana
El tapís DYX reapareix a Sant Cugat com a testimoni d’un dels episodis més innovadors de l’art català del segle XX.
Hi ha exposicions que presenten una obra i n’hi ha d’altres que reactiven una història. La mostra Jaume Muxart i el tapís, que Canals Galeria d’Art dedica a l’artista entre el 2 de juny i el 30 d’agost de 2026, pertany clarament a la segona categoria. La presentació per primera vegada del tapís DYX (1965) no només recupera una peça excepcional, sinó que permet revisitar un moment fonamental de la renovació artística catalana: l’aventura de l’Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat.
Procedent de la col·lecció de Júlia Samaranch, el tapís emergeix avui com un document viu d’aquell projecte singular impulsat per l’empresari Miquel Samaranch a la Casa Aymat. Més que una disciplina artesanal, el tapís es va convertir durant els anys seixanta en un espai de recerca contemporània on artistes i teixidors compartien llenguatges, materials i processos creatius. En aquest context, Jaume Muxart va trobar una extensió natural de les seves inquietuds pictòriques.
La realització de DYX va comptar amb la participació dels teixidors Joan Aymerich, Josep Royo i Toni Busquets, protagonistes indispensables d’una revolució artística que va situar Sant Cugat en el mapa internacional de l’art tèxtil contemporani. El valor de l’obra no resideix únicament en la seva qualitat formal, sinó en la seva capacitat de condensar un model de creació col·lectiva que qüestionava les fronteres tradicionals entre les arts majors i les arts aplicades.
Jaume Muxart (Martorell, 1922 – Barcelona, 2019) ocupa una posició central dins la història de l’art català del segle XX. Membre fundador del Grup Taüll l’any 1955, al costat de figures com Modest Cuixart, Josep Guinovart, Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats, Marc Aleu i Jordi Mercadé, va participar activament en la redefinició dels llenguatges artístics de la postguerra. Tanmateix, la seva trajectòria sovint ha quedat eclipsada per altres noms de la seva generació, malgrat la solidesa i coherència d’una obra que va evolucionar sempre fidel als seus principis.
La seva pintura, marcada per una abstracció densa i matèrica, no es va limitar a assimilar les influències de les avantguardes europees. Muxart va construir un univers propi, caracteritzat per una tensió constant entre estructura i gest, entre rigor i llibertat. La seva obra transmet la sensació d’una recerca sostinguda, aliena a les modes i a les exigències del mercat, fet que avui reforça la seva vigència crítica.
L’exposició de Canals Galeria d’Art estableix un diàleg especialment revelador entre el tapís DYX i una selecció de pintures realitzades entre 1998 i 2010, escollides per la seva filla, Paulina Muxart. Aquesta confrontació temporal permet observar la sorprenent continuïtat d’algunes preocupacions formals i conceptuals al llarg de dècades de treball. Les obres tardanes mantenen la intensitat expressiva i la densitat matèrica que ja apareixien en les experiències tèxtils dels anys seixanta, demostrant que, per a Muxart, cada suport era una variació d’un mateix pensament visual.
La recuperació pública de DYX adquireix així una dimensió que va més enllà de l’homenatge. És una oportunitat per reconsiderar el paper de Muxart en la construcció de la modernitat catalana i per reivindicar l’aportació de Sant Cugat com a laboratori creatiu d’abast internacional. En un moment en què la revisió dels relats artístics del segle XX esdevé cada vegada més necessària, aquesta exposició recorda que la innovació no sempre es va produir als grans centres de poder cultural, sinó també en espais de col·laboració i experimentació com els que van fer possible l’Escola Catalana de Tapís.
Et poden
Interessar
...
