Exposicions
Vanessa Pey: Desiring Epidermis
La pell com a espai de transformació, identitat i flux emocional.
La Galeria Sergi Sánchez de Barcelona presenta del 4 de juny al 31 de juliol, Desiring Epidermis, una exposició de l’artista Vanessa Pey comissariada per Gabriel Virgilio Luciani. El projecte reuneix un conjunt d’obres inèdites que exploren el cos des d’una perspectiva identitària, emocional i metamòrfica, situant-lo com un territori en permanent mutació.
A Desiring Epidermis, Pey investiga la relació entre el cos i la seva capacitat de transformació, tot desdibuixant les fronteres entre el que és estable i el que és canviant. Les peces plantegen una reflexió sobre la identitat com a procés obert, travessat per tensions internes, afectes i ambigüitats. El cos no apareix com una entitat fixa, sinó com un espai en construcció contínua.
Segons el comissari Gabriel Virgilio Luciani, el punt de partida conceptual de la mostra és el body horror, un subgènere cinematogràfic on el terror sorgeix del propi cos. Tanmateix, en el treball de Pey aquest referent es desplaça i es transforma: si en autors com David Cronenberg o Clive Barker la deformació corporal es presenta de manera explícita i impactant, aquí desapareix qualsevol rastre de gore o violència visible. En el seu lloc, emergeix una inquietud més subtil, basada en la insinuació i la fragilitat de la superfície corporal.
La pell esdevé així un element central del discurs. Lluny de ser una simple membrana protectora, es concep com un substrat performatiu: una superfície que es construeix, es negocia i es transforma. En aquest sentit, la pell funciona com un dispositiu de camuflatge i experimentació identitària, capaç d’adoptar múltiples formes i sensacions.
Aquest enfocament connecta amb la trajectòria de l’artista des dels anys noranta, quan ja treballava amb representacions de cossos que escapaven a la normativitat de gènere. A la proposta actual, però, s’hi afegeix la idea de “flux morfològic”: els cossos no només desafien les categories establertes, sinó que es troben en un estat de transició constant, sempre a punt de convertir-se en una altra cosa.
L’exposició, concebuda específicament per a l’espai de la galeria, està formada per dues peces audiovisuals i nou imatges impreses sobre diferents suports. Per primera vegada, a més del paper fotogràfic, el cibachrome, el metacrilat i el tèxtil utilitzats en etapes anteriors, l’artista incorpora la silicona com a suport, aportant flexibilitat, transparència i una nova relació física amb la imatge.
Moltes de les fotografies de Vanessa Pey no neixen com a imatges fixes, sinó com a fotogrames extrets de les seves peces en vídeo. Aquest desplaçament del moviment a la fixació reforça la idea de transformació contínua: les imatges no documenten identitats, sinó processos. En aquest sentit, Desiring Epidermis proposa un univers de ritmes lents i espais indeterminats, on el cos esdevé memòria, imaginació i mutació constant.
Et poden
Interessar
...
