Exposicions
Mirar el dol de cara
A la Fundació Arranz-Bravo, Marian Brea convida a transitar el dol a través d’imatges i símbols en Together Forever, exposició oberta fins al 3 de maig.
Marian Brea (Barcelona, 1995) és una artista visual la pràctica de la qual es basa en la creació de relats visuals que indaguen en la fragilitat, la memòria i els processos de trànsit emocional. Mitjançant la imatge, l’escultura i la instal·lació, la seva obra explora sovint la tensió entre el llenguatge literal i l’experiència afectiva, així com la construcció d’imaginaris íntims, simbòlics i personals.
En aquesta ocasió, Brea ha creat un espai de reflexió sobre el fet de transitar el dol i la pèrdua a la seva nova exposició Together Forever, presentada a la Fundació Arranz-Bravo de L’Hospitalet. Partint d’una experiència personal, però fugint de la literalitat biogràfica i de la memòria explícita, col·loca l’experiència de la pèrdua al centre del relat sense la necessitat d’oferir solucions ni crear judicis respecte d’aquesta ferida emocional, que es planteja com un exercici d’observació objectiva.
El projecte se situa en un terreny emocional i mental construït a través d’un recorregut visual compost per diferents imatges que eviten la successió lineal. Un seguit d’escenes que apareixen i desapareixen remeten a l’aparició espontània de records en un estat proper al somni, on les imatges fugaces no tenen nitidesa ni són narratives. L’artista experimenta amb primeríssims plans, desenfocaments i punts de vista parcials que impedeixen a l’espectador comprendre amb totalitat la significació i el context de les escenes, relegant-lo a la posició d’observador, com si hagués accedit a una ment aliena. Alhora, es busca col·locar el visitant en primera persona davant de les imatges per reforçar la sensació d’irrealitat i crear un llindar entre la veracitat i l’estat oníric, que s’assimila a la sensació provocada pel processament del dolor.
Els elements simbòlics tenen una gran rellevància en aquest projecte, especialment la papallona, l’ou i les mans. La papallona, que adopta la seva forma més bella al final de la seva vida, al·ludeix al seu cicle vital complet i a la idea de metamorfosi. L’ou actua com un símbol dual, representant tant l’origen com el final —naixement i comiat—, mentre que les mans introdueixen el cos sense definir una identitat concreta i simbolitzen cura, vincle i proximitat.
La densitat simbòlica de les imatges queda contrastada amb l’ús de la paraula, que també té un paper central en l’exposició i es fa present a través de frases concises com “let go” o “together forever”. Aquesta dicotomia entre la densitat visual i la concisió verbal marca l’abisme entre tot el que travessa el cos en una experiència de dol i allò que verbalitzem per ordenar aquesta vivència caòtica i plena de contradiccions.
Marian Brea no pretén oferir respostes a aquest procés vital, sinó crear un espai d’acompanyament situant-nos en un terreny ambigu entre el que persisteix i el que ja no hi és. Conviure amb el dol és sovint una experiència solitària i íntima, especialment en una societat capitalista cada vegada més individualista, que marca un temps determinat per afrontar la pèrdua. A Together Forever, l’artista ens ofereix un espai suspès entre el buit i el record, sense regir-se pel temps, com si ens agafés de la mà per transitar el comiat des de l’afectivitat.
Et poden
Interessar
...
