Un any més, el D’A Film Festival va obrir les seves portes per a acollir, amb el mestratge de sempre, el més rellevant dins del panorama del cinema independent actual.
En aquesta edició, es va homenatjar amb el premi D’A a la cineasta francesa Mia Hansen-Løve, qui ha estat molt present en el festival des de 2011, des de Le Père de mes enfants. També es va retre homenatge a Béla Tarr —gran referent autoral i premiat la passada edició amb el Premi D’A Honorífic—, amb la projecció de El caballo de Turín.
Però aquest diàleg entre generacions no acaba aquí. La pel·lícula d'obertura va ser Un altre home, de David Moragas; acte que va marcar, ja des de l'inici, la línia d'una edició centrada en relats íntims i actuals. A partir d'aquí, el festival va construir la seva proposta sobre el diàleg entre cineastes consolidats —Werner Herzog, amb Ghost Elephants, o Claire Denis, amb Le Cri des gardes— i noves veus que són, de fet, l'ànima del festival.
En aquesta línia, El vol de la cigonya, de Soumaya Hidalgo Djahdou i Berta Vicente Salas, va conquistar al jurat de Un Impulso Colectivo x DAMA; el Premi Talents D’A va recaure en Kingdom, de Michał Ciechomski; i el premi del Públic x Campari al Millor Llargmetratge ha estat per a Un mundo frágil y maravilloso, de Cyril Aris.
Cal destacar també que, encara que Marta Matute no es va emportar cap premi per la seva pel·lícula Yo no moriré de amor, va causar tal impressió entre els assistents després de la seva projecció, que el boca a boca va provocar que el festival hagués d'organitzar una segona projecció de la pel·lícula.
A més, enguany, l'apartat de Focus va estar dedicat a Christian Petzold, amb una revisió de la seva obra i la presentació de la seva nova pel·lícula Espejos No.3, situant, així, al director dins del context del cinema europeu contemporani. El cineasta alemany va impartir, també, una classe magistral dirigida a joves estudiants de cinema i centrada en la importància d'arrencar les pel·lícules des del dubte i no des de l'exposició.