En una societat travessada per la urgència i la productivitat constant, el temps ha deixat de ser una experiència per esdevenir una exigència. La síndrome de la gallina ponedora neix precisament d’aquesta tensió: una exposició al Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu que es podrà veure fins al 25 de maig que interroga l’acceleració contemporània i les seves conseqüències sobre la manera com vivim, imaginem i projectem el futur.
A través de les propostes de Laura Llaneli, Biel Llinàs, Raquel Friera i Xavier Bassas, la mostra posa en qüestió les formes d’autoexplotació quotidiana que sovint assumim com a inevitables. Lluny de limitar-se a una crítica abstracta, les obres obren escletxes: altres ritmes, altres percepcions, altres maneres d’habitar el temps.

El projecte de l’Institut del temps suspès, desenvolupat per Friera i Bassas, dialoga amb les pràctiques de Llaneli i Llinàs per situar el temps com a matèria central de reflexió. No es tracta només de mesurar-lo o representar-lo, sinó de desbordar-lo, d’interrompre la seva lògica lineal i productiva per recuperar espais de pausa i d’experiència.
Comissariada per Mercè Alsina i Enric Maurí, l’exposició articula un conjunt de propostes objectuals, sonores, instal·latives i performàtiques que conviden a repensar l’ús del temps en la societat contemporània. En aquest sentit, l’art es reivindica no només com a espai de representació, sinó com un acte de resistència temporal.

La síndrome de la gallina ponedora no ofereix respostes tancades, sinó preguntes necessàries: és possible desaccelerar? Podem imaginar futurs fora de la lògica productivista? I, sobretot, com podem recuperar el temps com a espai compartit, col·lectiu i obert a la possibilitat?
En un present saturat d’immediatesa, aquesta exposició esdevé una invitació a aturar-se. A escoltar. A tornar a pensar el temps —i, amb ell, el futur.