Exposicions
Ainus al Museu Etnològic i de Cultures del Món: un viatge al cor d’un poble que teixeix passat i futur
La primera exposició a Espanya revela la llengua, la història i la cosmovisió d’un poble originari de l’arxipèlag japonès.
El Museu Etnològic i de Cultures del Món, en col·laboració amb el National Ainu Museum de Shiraoi, proposa un viatge únic al cor del poble ainu amb la seva primera exposició al país, del 18 de desembre al 14 de juny de 2026. Els ainus, habitants originaris del nord de l’arxipèlag japonès —a les illes de Hokkaidō, Sakhalin i les Kurils—, han vist com, al llarg del temps, la seva presència ha estat reduïda davant la majoria étnica japonesa, els wajin. La paraula aynu, en la seva llengua, significa simplement «ésser humà», un recordatori de la seva connexió íntima amb els kamuy, els esperits-divinitats que habiten el món.
Per comprendre la riquesa de la cosmovisió ainu, cal mirar tant el seu passat com el present. Des de mitjan segle XIX, amb l’impuls modernitzador del Japó, el poble ainu ha hagut de defensar la seva identitat, la seva llengua, les seves tradicions i la seva manera única de veure el món. Avui, molts continuen aquesta lluita, treballant per revitalitzar i projectar la seva cultura, no només a Hokkaidō —on encara es concentra gran part de la població— sinó també arreu del Japó i del món.
L’exposició, amb equip comissarial de Queralt Casado, Takanori Nakai, Kazuyoshi Sasaki, Yuichi Uchida i Ricard Bru, s’estén més enllà de la sala de temporals, ocupant espais annexos que conviden els visitants a submergir-se en la llengua, la història i la vida dels ainus, des de la tradició més antiga fins a les expressions contemporànies. És un recorregut que celebra un poble que, malgrat les adversitats, conserva el seu llegat i el projecta cap al futur amb orgull i esperança.
Els ainus han viscut durant segles en contacte amb pobles del Japó, Rússia i la Xina, assimilant influències diverses sense perdre la seva identitat. Els primers mapes, dibuixos i fotografies dels segles XVII al XX deixen testimoni d’una cultura rica i complexa. L’escultor català Eudald Serra, durant la seva estada a Hokkaidō el 1947, va entrar en contacte amb els ainus, inspirant-se en les seves tradicions i en l’interès per la seva antropologia, i establint un vincle que perdura amb el Museu Etnològic de Barcelona.
La llengua ainu, amb els seus dialectes i històries orals plenes de kamuy, herois i humans, és clau per comprendre la seva cosmovisió, tot i estar en perill crític. Els ainus habiten Hokkaidō des de fa mil·lennis, amb una vida basada en la caça, la pesca i la recol·lecció, alterada per l’arribada de wajin i russos, la colonització japonesa i les polítiques d’assimilació, que van limitar la seva cultura i llengua.
Cada ésser i objecte té un ramat, un esperit, i els kamuy, esperits-divinitats, influencien la vida humana assumint formes naturals. Avui, els artistes ainus combinen tècniques tradicionals i expressions contemporànies per transmetre la seva identitat, teixint passat i present en un mateix llegat viu.
Et poden
Interessar
...
