Exposicions
Dmitry Sirotkin porta a Girona 'Filtracions', una mirada crítica sobre la violència i el destí de la humanitat
La Casa de Cultura acull l’exposició del fotògraf rus, una instal·lació simbòlica que reflexiona sobre el poder, la memòria històrica i els riscos del progrés tecnològic fins al 10 de gener.
L’artista i fotògraf rus Dmitry Sirotkin, de reconeixement internacional i estretament vinculat al Museu de l’Hermitage, ha creat la nova exposició, Filtracions, a la Casa de Cultura de Girona. La mostra proposa una intensa reflexió visual sobre la violència, les dinàmiques de poder i el destí de la humanitat a través d’un llenguatge fotogràfic contundent i simbòlic. Organitzada per la Casa de Cultura de la Diputació de Girona amb la col·laboració de la Fundació Fita, l’exposició temporal es podrà visitar fins al 10 de gener.
El projecte que l’artista presenta sota el títol Filtracions planteja una reflexió profunda sobre les ambicions eternes de l’ésser humà i els impulsos de dominació que, al llarg de la història, es reprodueixen de manera cíclica. Quan la tragèdia es percep com a llunyana, tendeix a semblar-nos estranya; però quan el conflicte s’apropa, la línia fràgil que separa el present de les catàstrofes del passat es trenca.
La proposta és també una meditació sobre la violència, entesa com un element inseparable de la condició humana, que reiteradament ha conduït a la desaparició de civilitzacions i ha empès la humanitat cap a la seva pròpia destrucció.
La instal·lació construeix un univers visual en què conviuen la imatge d’un museu en repòs, llumins ja consumits i vestigis arquitectònics d’imperis desapareguts. El sostre, decorat amb motllures barroques, sembla inflar-se i degotar una aigua que s’escola dins de beines enfosquides. De les capes de guix i calç en sorgeixen, com si fossin floridura o espectres de frescos antics, fragments de gravats que evoquen les guerres colonials d’Alexandre el Gran. A la taula on cau l’aigua, els mapes geogràfics es tornen tous i imprecisos: països, ciutats i escenaris de batalla es confonen i perden els seus contorns, dissolent qualsevol frontera definida.
De manera paral·lela, el projecte apunta cap a una segona espiral, encara més accelerada: la del desenvolupament tecnològic, que avui posa en risc la supervivència mateixa del planeta. A través de la seva obra, Sirotkin llança interrogants incòmodes, però necessaris: és raonable continuar sotmetent-nos a les nostres pròpies ambicions? Som capaços de frenar-nos abans d’arribar a l’autodestrucció? O la violència i l’agressivitat formen part d’una naturalesa humana tan arrelada que fa impossible trencar aquest cercle repetitiu?
La història ens recorda que fins i tot els imperis més poderosos han acabat col·lapsant, encegats per la voluntat de domini i acumulació de riquesa. Davant d’aquest precedent, la pregunta persisteix: ha après res la humanitat del seu passat? Hem evolucionat realment si continuem incapaços de superar les mateixes fragilitats?
Et poden
Interessar
...
