Mako Artigas, una mirada en femení

En els darrers anys la recuperació de dones artistes ha estat intensa, traient a la llum figures cabdals que la historiografia i el cànon havien arraconat. En aquesta nova i moderna visualització del paper real de la dona en el nostre context, des de Catalunya s’han dut a terme, des de fa anys, activitats d’un relleu especial. Es constata que, des del 2019, les exposicions dedicades a dones o amb perspectiva de gènere van augmentant. Això és fruit de la voluntat de canviar i millorar els discursos establerts, que durant segles han menystingut la figura de la dona en l’art, per poder atorgar-les el lloc que es mereixen. Sobretot succeeix amb creadores que han treballat amb materials i tècniques considerades com a art menor dins de l’art contemporani.

En aquesta línia de revisió de trajectòries de dones artistes, després de la magnífica mostra Dolors Oromí & Madola. Poètiques ancestrals, comissariada per Pilar Parcerisas, Artur Ramon Art presenta actualment una exposició de l’artista japonesa Masako Ishikawa (Tòquio, 1937) -tot i que se la coneix per Mako Artigas- resident a Catalunya des dels anys seixanta. Comissariada per Ricard Bru -doctor en història de l’art i especialista en art japonès- Mako. El traç invisible aplega una selecció de dibuixos i dissenys per a teixits; així com algunes ceràmiques; obres realitzades entre el 1959 i el 2025.  Els dibuixos denoten el seu origen, la influencia japonesa dels katagami que coneix a través de la seva família. Es tracta de plantilles de paper retallat utilitzades antigament al Japó per a l’estampació de teixits aplicant una reserva. Els patrons retallats es traslladaven a la tela aplicant-hi una pasta d’arròs de manera que, un cop retirades les plantilles, la superfície no protegida per la pasta s’impregnava amb els tints desitjats, seguint uns dissenys que permetien la seva reproducció.

Darrere el nom de Mako Artigas s’amaga una vida plena d’històries, d’art i de cultura. El món del disseny tèxtil i de l'estampació va ser el que l’artista va viure i respirar des de molt jove, perquè les dues famílies, del pare i de la mare, tenien una tradició secular al camp de la indústria tèxtil. Després de la Segona Guerra Mundial es va formar a la Universitat d’Arts de Tòquio i el 1960 va arribar a Barcelona decidida a dedicar-se al disseny tèxtil. Poc després es va establir a París, on durant tres dècades va crear una obra prolífica que va seduir les principals firmes d’alta costura i de la indústria tèxtil internacional des de Paco Rabanne fins a Nina Ricci, Courrèges, Dior o Kenzo. Els seus dissenys tenen un caràcter propi i inclouen una extensa diversitat de formes originals, tant geomètriques com abstractes, o florals, animals i naturals. Comparteix generació amb Yayoi Kusama, Yoko Ono i Shigeko Kubota, que com ella van portar l’esperit de la modernitat japonesa a Occident.

Mako Artigas ha desenvolupat una trajectòria extensa i fecunda al voltant de la indústria tèxtil, el disseny per a estampats i, més recentment, la ceràmica i el treball amb esmalt. La seva mirada beu de moltes fonts i, sobretot, d'una vida envoltada d'art i d’artistes. En paral·lel a aquest camí personal, es va endinsar, de la mà del seu marit, Joanet Gardy Artigas, al món de Miró i d'altres destacats artistes del moment, de Chagall a Calder, passant per Alechinsky, Braque, Giacometti, Hamada, Tàpies o Szafran. Entre els artistes representats per Maeght que més li agradaven i amb qui va establir amistat, cal esmentar Pablo Palazuelo i Eduardo Chillida, encara que també va seguir amb gran interès el pintor rus exiliat Nicolas de Staël, i molt especialment Henri Matisse. Tot això va permetre que adquirís un bagatge cultural i artístic de primer ordre, podent compartir idees i projectes amb algunes de les grans figures de l'art del segle XX que, d'una manera o altra, van quedar reflectides en els seus dissenys i en la manera d'entendre l'art.

El disseny tèxtil va deixar pas i protagonisme a la ceràmica amb peces de caràcter més íntim, des de plats i bols, fins a gerros artístics i peces de joieria plenes de referències vegetals, naturals i coloristes. Una prolífica aventura que posa de manifest la seva experiència com a dissenyadora versàtil que no ha parat d'explorar els límits entre art i disseny. Des de 1989 viu al municipi català de Gallifa amb el seu marit, on tenen establerts els seus respectius estudis.

La mostra es completa amb un teixit de Francesca Piñol (Puigverd, Lleida, 1959), realitzat amb un teler digital TCI a partir d’una creació de Mako Artigas. Aquest teler incorpora la tecnologia digital Jacquard, que es caracteritza per la combinació de diferents textures i per l'ús del color que obté a partir de la tintura natural amb materials de l'entorn, que aporten una varietat d'acabats i de cromatismes. La seva feina està marcada per la fascinació pel teixit, per l’entrecreuament i la combinació dels diferents fils, colors, formes i símbols que el componen i que són l'expressió de les diverses cosmovisions del món.