Exposicions
Nodes, fluxos i vibracions d’Eduard Arranz-Bravo a la Fundació Suñol
L’espai presenta dotze obres de l’artista Eduard Arranz-Bravo, la majoria mai vistes fins ara, en una mostra que al novembre viatjarà a París.
Des del vídeo inicial que dona la benvinguda amb Eduard Arranz-Bravo a l’impressionant estudi de Vallvidrera per arribar a una exposició que ofereix un recorregut pels moments més destacats de la seva trajectòria, les figures clau de la seva vida i obres inèdites fins ara. La Fundació Suñol presenta Nodes, fluxos i vibracions, una mostra temporal que es podrà visitar del 17 de setembre al 24 d’octubre, abans de viatjar al Centre d’Études Catalanes de la Sorbonne a París.
Una dotzena d’obres procedents de la Col·lecció Suñol Soler, majoritàriament inèdites, donen vida a aquesta exposició dedicada a Eduard Arranz-Bravo. La mostra, comissariada per Albert Mercadé, ha comptat amb la complicitat de la Fundació Arranz-Bravo, guardiana i portadora del llegat viu de l’artista, que amb delicadesa preserva i comparteix la seva essència creativa.
L’espectador viatjarà al passat, a les prolífiques dècades dels setanta i vuitanta, quan Eduard Arranz-Bravo va agafar embranzida fins a convertir-se en una de les figures capitals de l’escena artística internacional. Durant els anys setanta, va formar un tàndem creatiu excepcional amb Rafael Bartolozzi, una aliança poc habitual en la història de l’art. Junts van pintar les parets de la fàbrica Tipel de Parets del Vallès l’any 1971 i van exposar en diverses ocasions a la galeria Vandrés de Madrid. També destaca la seva amistat amb figures clau com Fernando Vijande i Josep Suñol Soler, que formen part fonamental d’aquest recorregut.
L’eix central de l’exposició és la peça New York my love, una ciutat que va influir profundament en el procés creatiu d’Arranz-Bravo, i que es reflecteix en detalls que transportaran el visitant fins a la fàbrica de Parets. La mostra inclou obres inèdites i mai exposades, així com documentació que explica els lligams entre Arranz-Bravo, Suñol i Vijande, sense oblidar la rellevància de Rafael Bartolozzi en aquesta etapa clau.
Eduard Arranz-Bravo, Per Caravaggio, 1983.
És una invitació a submergir-se en l’univers vibrant i polièdric d’Eduard Arranz-Bravo a través de l’exposició Nodes, fluxos i vibracions, que sorgeix com un pont sensible entre l’obra d’aquest artista i la col·lecció de la Fundació Suñol. Un diàleg artístic que travessa el temps i l’espai, on la Gran espiral de 1973 d’Arranz-Bravo ressona amb la poesia visual de la Dona de Joan Miró, una peça emblemàtica de la col·lecció Suñol Soler.
La Fundació Suñol Soler, guardiana d’un fons ric en obres d’Arranz-Bravo, obre ara un capítol inèdit en la seva trajectòria, mostrant peces que mai abans s’havien exposat. Aquesta trobada s’ha teixit gràcies a la col·laboració amb la Fundació Arranz-Bravo, que des del 2009, a l’Hospitalet de Llobregat, preserva i difon el llegat d’aquest mestre del color i la forma, alhora que impulsa la creació emergent.
Els vincles entre l’artista i la Fundació Suñol són profunds i carregats de memòria: Josep Suñol Soler va ser l’impulsor d’una festa ritual emblemàtica, Situació Color (1976), creada per Antoni Miralda i Jaume Xifra. En aquesta ocasió, Arranz-Bravo va intervenir un simple tovalló de roba, convertint-lo en una obra efímera que avui és testimoni viu d’un moment fundacional per a la col·lecció.
Eduard Arranz-Bravo, Sense títol (Situació color), 1976.
El recorregut expositiu es desplega com un diàleg entre obres que s’enllacen en temps i espai: de New York my love (1971) a Madrid man (1975), una escultura que formà part de l’exposició La capital a la Galería Vandrés de Madrid, fins Per Caravaggio (1983) o Verge de Vic torturada (1971). Tota aquesta trajectòria culmina novament en la festa ritual de 1976, on l’art i la quotidianitat es fusionen en la intervenció sobre el banquet.
És una oportunitat única per endinsar-se en les múltiples capes del món d’Arranz-Bravo, un viatge que també rememora el tríptic inseparable format per l’artista, Fernando Vijande i Josep Suñol Soler, i que fa una mirada delicada a la mostra temporal Fernando Vijande. Retrat: 1971-1987 (2017) a la Fundació Suñol.
En definitiva, una experiència que vibra entre nodes creatius i corrents emocionals, que convida a sentir l’art no només amb la mirada sinó amb l’ànima.
Et poden
Interessar
...
