La Madona de Portlligat: la reivindicació onírica de Dalí arriba per primera vegada a Figueres


Salvador Dalí va definir La Madona de Portlligat com un dels seus manifestos vitals. No era només una pintura monumental, sinó l’epicentre d’una nova mística nuclear que volia reconciliar ciència i religió, passat i futur, el cos i l’esperit. Després de viatjar més de 10.000 quilòmetres des de Fukuoka (Japó), aquesta obra icònica arriba ara a Figueres per primera vegada, exposada al Teatre-Museu Dalí del 17 de setembre del 2025 al 22 de febrer del 2026. És una ocasió històrica: l’obra no trepitjava terres catalanes des de 1952, quan es va mostrar a la I Bienal Hispanoamericana de Arte.

La mostra, comissariada per Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, amb la col·laboració de Rosa Maria Maurell, Lucia Moni, Clàudia Galli i Maria Carreras, esdevé més que una simple exhibició. Es tracta d’un recorregut immersiu que explora els múltiples sentits de La Madona: la connexió amb el Renaixement, la simbologia atòmica, el diàleg amb Gala i el vincle amb el paisatge empordanès. A través de recursos audiovisuals, pedagogia i publicacions especialitzades, l’exposició busca rescatar la complexitat d’una obra que sintetitza l’ambició de Dalí per transcendir les fronteres de la pintura.

L’exposició està marcada en l’últim tram del recorregut que el visitant fa al Teatre-Museu Dalí de Figueres. En aquest espai final, pintat de groc i blau —els colors del misticisme cap on Dalí volia projectar la seva obra—, la peça adquireix una potència visual i intel·lectual inusitada. La fotografia, el vídeo i la pintura dialoguen en un showroom que es converteix en una experiència total: una meravella pels ulls i per l’esperit crític.

El recorregut posa èmfasi en el context històric. El 1949 Dalí pinta una primera versió de la Madona, de dimensions reduïdes, que presenta al papa Pius XII amb la voluntat de casar-se amb Gala per l’Església. L’estiu de 1950 en crea una segona versió monumental al taller de Portlligat, marcada per la fascinació per la física nuclear després d’Hiroshima i Nagasaki. L’obra, envoltada d’elements flotants que simbolitzen la descomposició de la matèria, dialoga amb el classicisme renaixentista i projecta Gala en el paper central de Mare de Déu. Dalí escriurà a les seves memòries: “Gala, tu ets la realitat”.

La dimensió internacional de la Madona també queda documentada. El novembre del 1950 es va presentar a la Carstairs Gallery de Nova York en una instal·lació gairebé teatral: el llenç, massa gran per entrar per l’ascensor, va ser hissat amb cordes des del carrer fins a la sala, sota la supervisió del mateix Dalí. L’escena, immortalitzada pel fotògraf Mark Kauffman per a la revista Life, sintetitza el caràcter espectacular de l’artista. Posteriorment, l’obra va recórrer escenaris clau de l’art mundial, de París a Milà.

Però el projecte no s’atura en l’obra pictòrica. La Fundació Dalí ha editat una publicació monogràfica amb textos de Montse Aguer, Maria Carreras, Bea Crespo, Clàudia Galli, Rosa M. Maurell i Lucia Moni, entre altres, i ha creat un microsite amb recursos en quatre idiomes que inclouen un storymap interactiu i un visor d’alta resolució. El programa educatiu desplega tallers i activitats per a primària, secundària i batxillerat artístic, en un intent de fer de la Madona no només una icona museística sinó també una eina pedagògica viva.

L’exposició, a més, incorpora un audiovisual de quatre minuts que narra el viatge fascinant de l’obra arreu del món. Dirigit per David Pujol i realitzat per la Fundació Dalí, l’audiovisual utilitza material d’arxiu i documents inèdits que il·luminen la trajectòria internacional de la Madona. El conjunt configura una proposta que no només vol commemorar la història d’una obra, sinó reactivar-la en el present com a símbol d’harmonia entre art, ciència i espiritualitat.

En definitiva, La Madona de Portlligat. Una explosió onírica no és només una exposició. És un acte de reivindicació històrica i cultural: portar a Figueres, al cor de l’Empordà, una de les obres que millor encarna l’ambició universal de Dalí. Una icona que conjuga tradició i modernitat, misticisme i experimentació, i que avui, més de setanta anys després, continua parlant-nos amb la mateixa força visionària.