Exposicions
Vuit artistes estableixen un diàleg visual a la Galeria Miguel Marcos
Tècniques i generacions diverses inauguren la temporada a l’espai expositiu de Barcelona.
Diàlegs visuals és la nova exposició de la Galeria Miguel Marcos després de l’estiu. Aquesta mostra reuneix vuit veus que, des de tècniques i generacions diverses, dialoguen sobre la matèria, la memòria i la imatge. Proposa un viatge sensorial i no lineal, on la pintura, el dibuix, la fotografia i l'escultura s'entrellacen per obrir una sèrie de preguntes. Cada peça, en la seva singularitat, crea ponts entre l'absència i la presència, el passat i el present, convidant l'espectador a explorar les textures de la història personal i col·lectiva, a descobrir què habita en els racons de la nostra memòria i com, a través de l'art, la matèria es transforma en símbol. L'exposició no només és un recorregut visual, sinó una invitació a una reflexió profunda sobre la relació entre l'individu i el seu entorn, entre el record i el gest creatiu.
Eduard Bigas, Cadáver Exquisito, 2019.
Cesc Abad, Maika Aversa, Alberto Barcia, Eduard Bigas, Covadonga Castro, Ángel Fernández, Renata Lezama i Rómulo Royo són els protagonistes de Diàlegs visuals de la Galeria Miguel Marcos que s'inaugura el 16 de setembre. En aquest recorregut expositiu, les diferents tècniques artístiques es converteixen en una conversa viva i dinàmica que desafia les fronteres tradicionals de l'art.
Les obres presentades no només es defineixen per la tècnica utilitzada, sinó també per la capacitat d'interpel·lar i despertar emocions. Com es transforma la realitat en passar pel taller? Quins vincles es teixeixen entre gest, tècnica i relat? Són qüestions que sorgeixen davant de cada obra exposada amb el seu llenguatge propi, on s’estableix un diàleg amb les altres, creant un espai de convergència i contrastos on es poden explorar les infinites possibilitats de l’expressió artística, convidant a l’espectador a sentir-se part d’un moment compartit de reflexió i emoció.
La selecció posa en relleu afinitats invisibles: paisatges simbòlics que flirtegen entre l’oníric i el crític (Cesc Abad, Rómulo Royo); poètiques de la matèria que transformen el residu en metàfora (Renata Lezama); el ritme del dibuix com a arxiu viu (Àngel Fernández, Alberto Barcia); i una pintura que oscil·la entre la memòria personal i l’imaginari col·lectiu (Eduard Bigas, Covadonga Castro). Malka Aversa, amb el seu trànsit entre diferents mitjans, aporta una sensibilitat que subratlla els processos de construcció de la imatge, explorant les connexions entre forma, significat i representació.
Ángel Fernández, Blue Restless, 2019.
Et poden
Interessar
...
