La Fundació Valvi inaugura la seva programació de tardor amb una exposició dedicada a l’escultor Josep Massana (Sant Pau d’Ordal, 1957). El pròxim dimecres 17, l’artista presentarà una selecció representativa de la seva trajectòria, marcada per la recerca constant al voltant de la forma, el volum i la matèria. Un recorregut expositiu que es podrà veure fins al 31 d’octubre amb títol L’olor i la pols.
Amb aquesta mostra, la Fundació Valvi no només obre la nova temporada cultural, sinó que també ofereix al públic l’oportunitat de descobrir —o redescobrir— l’univers creatiu d’un escultor amb una llarga i sòlida trajectòria, arrelat a l’entorn del Penedès i alhora amb una mirada oberta a llenguatges universals.

Les escultures de Josep Massana beuen de la simplicitat essencial de Brancusi, Arp o Henry Moore, però és en la contundència i en la nuesa geomètrica de l’escola basca —amb noms com Oteiza, Mendiburu, Ugarte i Chillida, descoberts gràcies a l’amistat amb Néstor Basterretxea— on troben una empremta més fonda. D’aquest diàleg amb les grans veus de l’escultura contemporània en neix una obra que arrela amb intensitat al seu paisatge vital: la comarca de l’Alt Penedès, amb qui estableix un vincle íntim i perdurable.
Josep Massana (Sant Pau d’Ordal, Alt Penedès, 1957) és un escultor català estretament lligat al territori i al paisatge que l’ha vist créixer. Conegut com a “escultor del paisatge”, centra la seva obra en la reinterpretació de l’entorn del Penedès. La seva producció abraça diferents llenguatges i materials —amb una atenció especial a la fusta— i s’expandeix també cap al dibuix, la fotografia, el vídeo i les maquetes. Les seves fonts d’inspiració principals són les vinyes, les barraques de pedra seca, els murs i altres elements propis de l’arquitectura i del paisatge rural, que transforma en escultures i instal·lacions carregades de simbologia i significat.
“Aquest territori, marcat pel ritme cíclic de la natura i afaiçonat per generacions de famílies que l’han treballat, és per ell d’una gran riquesa plàstica i visual. Massana no explota les qualitats bucòliques o pintoresques del lloc, sinó que es fixa en allò que ell qualifica d’art «inconscient» o «accidental», ocasionat per la interacció entre les condicions físiques del lloc i les pràctiques humanes que l’han transformat […]”, escriu Germina Bastardas al catàleg de L’olor i la pols.