Marta Mariño: Retalls d’una vida pictòrica a La Regenta

Dilluns 28 de juliol: Una comunicació fallida.

Resten tres dies per volar a Las Palmas de Gran Canaria, però fa quatre dies que ja he fet l’equipatge. Així i tot, m’he sentit força neguitós per no haver pogut obtenir la informació sobre les exposicions temporals del Centro Cultural de la Regenta de Las Palmas de Gran Canaria. No hi ha hagut manera de poder mantenir una conversa telefònica clara amb el seu personal i, encara menys, d’aconseguir el preuat dossier de premsa. Semblava que hi havia darrere de la línia un Poltergeist que hi havia posés la veu de la meva interlocutora. No hi ha res a fer, es requereix una intervenció presencial in situ.

Dissabte 2 d’agost: primera lectura.

El primer dissabte d'agost, amb un fred humit que combinava plugim i estones de sol, vaig arribar al Centro Cultural de La Regenta a les 11 de matí amb la guagua número 12. Un cop a dins del centre cultural, vaig conèixer en carn i ossos a l’esmentada interlocutora. Es tracta de la Gina Solano, una pacient i gran professional que em va atendre amb molta amabilitat i em va ajudar a decantar-me a fer la ressenya de crítica d’art a la mostra antològica titulada Los caminos de la pintura. Un compendi expositiu dedicat a l’artista canària Marta Mariño Casillas (Las Palmas de Gran Canaria, 1954), entre l’11 de juliol i el 25 de setembre de 2025, a càrrec de la curadora, docent i escriptora Ángeles Alemán.

• Vespa i codony. 2003. Sèrie Naturam. Oli sobre llenç. Tríptic. 116 x 244 cm.

Un oli sobre llenç, força realista i lluminós, presidia el vestíbul que dona accés a la gran sala polivalent de la planta baixa. Aquesta natura morta; Vespa a sobre d’un codony (sèrie Naturam, 2003), està partida per la meitat per un llistó de fusta, conformant així un tríptic sui generis que exercia de reclam visual i, ensems, convidava a l’espectador/a a endinsar-se a una particular història de la pintura que interpel·la al públic a una lectura més simbòlica i prosaica, i, al mateix temps, a la descoberta de les entranyes de l’art de Mariño, des de diferents camins o formes d’entendre, treballar i viure la pintura.

Després de traspassar el llindar del vestíbul, el públic assistent inicia un recorregut catàrtic al llarg de totes les sales de les dues plantes que, malgrat l'imponent silenci omnipresent en aquesta antiga fàbrica tabacalera dels anys quaranta (construïda per l’arquitecte Fernando Delgado), les obres instal·lades sense una lògica cronològica dialoguen harmònicament amb l’espai, bategen de forma autònoma, expliquen històries i, al cap i a la fi, transmeten una inexplicable complicitat de sentiments retrobats i recíprocs amb l’espectador/a. Des d’aquest rerefons, Alemán en la seva missió d’estudiar i visibilitzar a dones artistes canàries enfront de la voràgine del logo masculí encarnat en la institució de l’Art, no ha dubtat a mostrar a La Regenta la prolífica trajectòria artística de Marta Mariño que, a causa de les seves recerques personals, l'ha portat a experimentar diferents estils (colour field, informalisme, neofiguració i hiperrealisme), a treballar amb diversos suports (conté, fustes trobades, planxes de gravats, palet...) i tècniques artístiques (acrílic sobre llenç o fusta, dibuix perfilat, dibuix sobre paper, grafit, oli sobre llenç...), i, al capdavall, materialitzar-los segons les convencions formals dels gèneres artístics (natures mortes, paisatges urbans i marítims, retrats, i interiors).

Dijous 7 d’agost: segona lectura.

Gràcies a les gestions de la Gina Solano, vaig aconseguir contactar amb l’artista i concertar una entrevista en La Regenta el dijous a 7 d’agost a tres quarts de sis de la tarda. Aquella troballa, reveladora i força cabdal, em va permetre submergir-me en les entranyes del seu llegat plàstic que s’estén al llarg de gairebé cinc dècades. Des de l’any 1975 fins a l’actualitat, l’autora s’ha distingit per un treball prolífic, curós i profundament emotiu, sempre vinculat amb la pintura i la cultura canària, com ho demostren les nombroses exposicions individuals i col·lectives desenvolupades, principalment en territori insular. L’obra de Mariño se situa en el si d’una generació de dones artistes canàries resilients, entre les quals destaquen Sira Ascanio (1946-2017), Pilar Rodiles (1947-2022) i Fabiola Ubani (1956). Totes aquestes artistes, en paraules de Mariño, són veus imprescindibles que s’han de preservar i reivindicar per evitar que caiguin en l’oblit.

• Risco. Oli sobre palet, (sèrie Límit rodalies), 2000, 58 x 68 cm.

Pel que fa al concepte expositiu, la comissària Ángeles Alemán ha seleccionat obres representatives de diverses sèries creades per l’artista al llarg dels anys, sota la pretensió de reescriure l’univers creatiu de Mariño. Un univers que, gràcies a l’articulació genuïna d’àmbits temàtics -orient-occident, món d'objectes de disseny i quotidians, paisatges i senyes identitàries, i espiritualitat atàvica-, aconsegueix afavorir una connexió íntima, sensorial i simbòlica entre les peces i l’espai que l’acull. En l’entrevista, l’artista reconeix la gran labor del seu muntatge i admet que temia que la mateixa estructura industrial de l’antiga fàbrica de tabac acabés eclipsant les seves obres.

12 d’agost: diàleg i convivència.

Malgrat la convivència d'obres de sèries i èpoques diferents, la curadora ha apostat per construir una gramàtica expositiva basada en retalls temàtics, camps cromàtics, elements quotidians i intimistes, ritmes espacials, i, especialment, sensacions multisensorials. Es tracta d’un llenguatge propi que, a la manera de la tècnica de la intàrsia, ha fet que les obres dialoguen, participen d’una entesa poètica, i, en definitiva, s’encaixen des de marcs més respectuosos. Això explica, que a la planta baixa s’hagi volgut conjugar els mons orientals i occidentals sense cap mena de confrontació, ni cap mena de rastre de sensacionalisme neocolonial. Ans al contrari, s’hi ha proposat establir un marc de convivència cordial i respectuosa entre els retrats hiperrealistes de noies japoneses que responen amb els títols de Mai, Sakura i Yuna (sèrie Del naciente, 2012), i diverses peces més abstractes de la línia colour field, representades per les obres Par 4 o Par 5 (sèrie Golf, 1991) i Retrobament en roig i Retrobament en groc (sèrie Anastomosi,1993).

A la segona planta, el recorregut es desplega en una sèrie d’estances temàtiques que reflexionen sobre les senyes d’identitat de la cultura canària, a través de l’exploració intimista i màgica de la fauna, flora i orografia de la seva illa. Des d’aquest rerefons, s’ha de fer ressò de les obres de la sèrie Naturam (2003) com Mosques i pebrots, Abella i raïm blanc, així com la peça Manilla de la sèrie Plàtans (1999). A més, s’ha de fer esment aquells olis que, de forma simbòlica, representen els riscos de Sant Nicolau i Sant Joan amb les seves cases acolorides i amuntegades (sèrie Límits i rodalies, 1999-2000), emmarcant la ciutat de Las Palmas. Altres espais evoquen un naïf paisatge paradisíac, poblat d’un bestiari fantasiós -Obertura de la sèrie Sinestèsia, 2022-, sublims celatges de la sèrie núvols (1984) i poètics horitzons marins de la sèrie Maresia (1997). Entremig, hi ha un espai dedicat a un nostàlgic i sofisticat món objectual, representat per un vell llit, pertanyent a la sèrie Intimista (1989) i unes làmpades de disseny de la sèrie Síntesi (1986). Finalment, l’exposició reserva un àmbit relacionat amb les pors ancestrals envers la mort i la fi del món, inspirat en l'Apocalipsi descrit per Joan de Patmos (s. I d.C). Un univers desesperançador amb pintures com en el tríptic Relats del drogo (sèrie Hespèride), L’ull del cavall, La mirada del xai (sèrie Còdex, 2007) i el tríptic de L’Interior de la catedral de Las Palmas (sèrie La ciutat, 1993).

15 d’agost: assumpció del drago.

Reprenent el tríptic de Relats del drago, l’obra em va transportar a la manera d’esbrinar l’edat dels arbres drago, que un amic oriünd de Las Palmas em va revelar a partir de les seves ramificacions, perquè cada floració equival a deu anys de vida. Mariño transforma aquestes ramificacions en una sort de caps d’hidra verdoses que, més enllà del seu aspecte fantàstic, connecten amb la vida i les arrels identitàries de la cultura canària. De fet, el drago, ha estat vinculat històricament a usos tradicionals diversos: medicina natural, objectes domèstics, tambors, tints i ungüents, rituals funeraris...

Com cloenda, cal remarcar que les propietats d’aquest arbre mil·lenari, símbol de la longevitat i salut, connecten de ben grat amb el quefer artístic de la creadora. La seva obra furga les entranyes de la cultura canària, suscita sentiments retrobats i, finalment, tendeix a obrir noves dreceres a la pintura. Parafrasejant a la comissària, es podria considerar que aquesta antologia sintetitza bé la passió de Marta Mariño per l’art i la pintura, concebuda com una manera de viure. Al capdavall, tots els camins pictòrics enllestits per l’artista, representen múltiples formes de conèixer i estimar la vida.

Felip González Martínez, crític d’art i docent de l’ESDAPC campus Llotja