Notícies
Mor Julio Sorigué als 92 anys
El món empresarial català perd una de les seves figures més longeves i reconegudes. Julio Sorigué, referent de la construcció i impulsor de projectes que han marcat el paisatge urbà i social del país, ha mort aquest dimarts als 92 anys, segons ha confirmat la companyia en un comunicat.
El 1954 va començar en el sector de la construcció com a empresari individual a Binèfar, on va treballar en producció d’àrids i tractament d’asfalt. El 1968 va fundar l’empresa que portava el seu nom a Lleida, inicialment com a Julio Sorigué SAU, que més tard es convertiria en Sorigué SA a al voltant dels anys 1980.
Més enllà del seu paper destacat en el món de la construcció, Julio Sorigué va deixar una empremta profunda com a mecenes i impulsor de projectes culturals i socials. L’any 1985, juntament amb la seva esposa, Josefina Blasco, va fundar la Fundació Sorigué, una institució amb seu a Lleida que, des de llavors, ha desplegat una intensa activitat en els àmbits cultural, educatiu i social. Entre les seves iniciatives, destaca la gestió d’un centre ocupacional dedicat a millorar la qualitat de vida i fomentar la inclusió de persones amb discapacitat intel·lectual. Alhora, la Fundació ha anat configurant, al llarg de dècades, una col·lecció d’art contemporani que avui és considerada una de les més rellevants i singulars d’Espanya, tant per la qualitat de les obres com per la seva vocació de diàleg amb el territori i el públic.
Una col·lecció amb obres d’artistes d’enorme prestigi com Anish Kapoor, Antonio López, William Kentridge o Anselm Kiefer. La seva col·lecció, iniciada al voltant de l’any 2000 amb donacions inicials de pintura noucentista, ha crescut notablement fins a incloure més de 450 obres contemporànies que posen el focus en la condició humana.
La Fundació manté una intensa activitat de préstec d’obres i de col·laboració amb museus i centres d’art de primer nivell, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger. Entre els seus socis habituals hi figuren institucions tan reconegudes com el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, el MoMA de Nova York, el Museu de Belles Arts de Bilbao, l’Albertina de Viena, la Tate de Liverpool, el CAAC de Sevilla, Arts Santa Mònica de Barcelona, el Palazzo Fortuny de Venècia o el Museu de Belles Arts de Boston. Aquesta vocació de diàleg i intercanvi cultural ha estat distingida amb diversos reconeixements, entre els quals destaquen el Premio “A” a la Col·lecció Corporativa de la Fundación ARCO (2025), el guardó Arte y Mecenazgo de la Fundació “la Caixa” (2015) i el premi GAC al Col·leccionisme (2017).
Et poden
Interessar
...
