Exposicions
Agustina Fioretti a FUGA: travessar l’equador, entre mite i violència
Una instal·lació que qüestiona els rituals de pas, les jerarquies heretades i les fronteres que persisteixen.
La galeria FUGA acull el projecte Cruzando la línea de l’artista Agustina Fioretti (Argentina, 1991), una proposta que parteix d’un relat personal per obrir qüestions més àmplies sobre les fronteres, els rituals de pas i les relacions de poder. Fioretti, establerta a Barcelona i amb formació en economia i fotografia a l’International Center of Photography de Nova York, articula la seva pràctica a partir de l’experiència migratòria pròpia i de generacions anteriors, explorant la liminalitat com a espai de trànsit i transformació.
El punt de partida del projecte és un viatge en vaixell entre Buenos Aires i França, on l’avi de l’artista va ser convidat a representar Neptú en una cerimònia simbòlica en travessar l’equador. Tot i el to aparentment festiu i vinculat al turisme, aquest tipus de pràctiques amagaven una llarga tradició marinera marcada per jerarquies de gènere i estructures de dominació.
Des d’avui i fins al 30 de juliol, Fioretti proposa un recorregut per diferents trajectòries que travessen aquesta línia imaginària, interrogant-se sobre què significa fer-ho. A través de vídeos, fotografies, materials d’arxiu, objectes, teixits i relats personals, l’exposició contrasta el component festiu de la cerimònia amb el seu rerefons històric, marcat per rituals de pas que buscaven convertir els mariners en homes “preparats” per al que vindria més enllà de l’equador, sovint percebut com una entrada a territoris desconeguts i salvatges. Aquesta pràctica, arrelada des del segle XVI i vinculada a l’expansió colonial posterior a la conquesta d’Amèrica, implicava oferir sacrificis simbòlics al mar o als déus com a garantia d’una travessia segura. Lluny de ser una simple tradició marinera, aquestes cerimònies —reservades exclusivament als homes— tenien un fort component simbòlic i de violència: els neòfits eren vestits de dona, colpejats i humiliats amb l’objectiu d’extirpar qualsevol tret associat a la feminitat, considerada aleshores com un senyal de debilitat.
La instal·lació també posa el focus en el present, vinculant aquesta mirada crítica al ritual amb el port de Vilanova i la Geltrú. Allà conviuen dues comunitats que treballen de manera precària i gairebé invisible, d’una banda, les xarxaires, dones que reparen xarxes i que durant anys només podien accedir a aquest ofici dins el món pesquer; i, de l’altra, persones immigrades sense papers que, tot i haver estat pescadors als seus països d’origen, tenen prohibit tornar a sortir a la mar per qüestions legals. Aquest context permet a l’artista establir paral·lelismes entre antigues pràctiques jeràrquiques i les actuals dinàmiques de desigualtat en l’àmbit laboral i social.
L’exposició també inclou una activitat paral·lela el 9 de juliol a les 18.30 h, amb una activació sonora a càrrec de Mireia Molina Costa, vinculada a la tradició musical de les havaneres. Aquesta proposta complementària suma una capa més de lectura a una recerca que no només posa en qüestió el passat, sinó que també fa visibles històries i realitats contemporànies que sovint no tenim presents.
Et poden
Interessar
...
