Exposicions
The Women: Cindy Sherman i els rols que habitem
Quatre dècades de treball fotogràfic al voltant de la identitat, el gènere i la posada en escena dels rols femenins, a Hauser & Wirth Menorca.
Cindy Sherman arriba a Hauser & Wirth Menorca amb una exposició que recull algunes de les seves sèries més conegudes, produïdes entre els anys setanta i la dècada de 2010. L'artista nord-americana ha passat dècades utilitzant la fotografia per posar sobre la taula qüestions com la identitat, el gènere i els rols que es construeixen al voltant de la imatge. El seu treball, sempre centrat en la pròpia figura, no busca tant el retrat com la ficció; ella es converteix en personatge, es disfressa i es transforma.
Nascuda a Glen Ridge (Nova Jersey) l’any 1954 i resident a Nova York, Cindy Sherman va començar a experimentar amb la fotografia durant la seva etapa a la Buffalo State College, i des dels anys setanta ha treballat al voltant de la representació visual en els mitjans de comunicació. Amb l’ajuda de pròtesis, maquillatge, efectes teatrals i tècniques digitals, ha construït un ampli repertori de personatges que interpel·len la mirada de qui observa. L’interès de Sherman no ha estat mai explicar qui és ella, sinó mostrar quantes formes diferents pot adoptar el rostre d’una dona quan la societat n’escriu el guió.
Untitled Film Still #24, Cindy Sherman (1978)
A Hauser&Wirth, l’exposició porta per títol The Women, fent referència a una obra de teatre de 1936 escrita per Clare Boothe Luce, centrada exclusivament en personatges femenins i en les seves relacions socials. Entre les peces que s’exposen, hi ha la coneguda sèrie Untitled Film Stills (1977–1980), que va suposar un punt d’inflexió en la seva trajectòria i va situar-la com una de les veus destacades del moviment conegut com la “Pictures Generation”. En aquestes imatges, Sherman adopta l’aspecte de personatges femenins que semblen trets d’un fotograma de pel·lícula, tot i que no existeixen ni el film ni la història. Són estereotips recognoscibles, però desproveïts de context i artificials.
La mostra també recull treballs en gran format realitzats en dècades posteriors, on la crítica a la construcció de la feminitat es manté, però agafa altres formes i textures. Les imatges de dones madures amb vestits ostentosos o de celebritats posen en qüestió l’obsessió contemporània per la imatge, el culte a l'aparença i els efectes de l’envelliment.
Untitled Film Still #6, Cindy Sherman (1977). Foto: CS Studio
Per completar el recorregut de l’exposició, s’ha creat un Education Lab en col·laboració amb l’ESADIB i els Trobades & Premis Mediterranis Albert Camus, un espai de treball compartit que vol obrir reflexions al voltant de com es construeix la identitat i com aquesta es veu condicionada pel context, les vivències personals o les pressions socials. Amb tallers, activitats i accions escèniques, aquest laboratori vol connectar amb qüestions que l’obra de Sherman planteja des de fa dècades i que avui continuen ben vives, sobretot si tenim en compte l’impacte de les xarxes socials i la manera com condicionen la imatge que projectem.
Untitled #568, Cindy Sherman (2016)
Et poden
Interessar
...
