TERRASSA, hub cultural

Terrassa és una ciutat amb una oferta cultural rica i variada que abraça tots els àmbits de la creació i la difusió artística, i que presenta uns equipaments adaptats a les necessitats de la seva activitat cultural. Compta amb un ric patrimoni històric i artístic i amb un programa cultural divers amb festivals de dansa, música i teatre. Els perfils de les xemeneies conservades demostren que un dels períodes més importants de la ciutat va ser la revolució industrial. El sector tèxtil va impulsar la creació d’edificis industrials i modernistes únics, com ara el Vapor Aymerich, Amat i Jover (actual MNACTEC), la Masia Freixa, la Casa Alegre de Sagrera, el Mercat de la Independència, l’edifici de l’Ajuntament, l’Escola Industrial, el Teatre Principal, el Gran Casino o el Parc de Desinfecció, entre d’altres. Destaca una important oferta museística, principalment de l’època medieval i del modernisme, i consta de tres museus: el Museu de Terrassa, que acull la Seu d’Ègara, el Castell-Cartoixa de Vallparadís, el Centre d’Interpretació de la Vila Medieval a la Torre del Palau i la Casa Alegre de Sagrera, entre d’altres; el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, i la seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).

L’actual Museu de Terrassa està integrat per un conjunt pluridisciplinari de col·leccions molt diverses. El model és d’estructura deslocalitzada, que permet incloure patrimoni arquitectònic i col·leccions del medi natural, d’art contemporani, arqueologia, etnografia, arts aplicades i obra d’artistes de la ciutat, entre d’altres. L’any 1995 s’inscriu al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya i actualment les col·leccions exposades sumen aproximadament el 25% del total del fons de més de 26.000 objectes.

Coberta de l’antic edifici modernista Vapor Aymerich, Amat i Jover.

En el context d’un Vallès plenament abocat a la indústria tèxtil, l’any 1946 va formar-se l’embrió del Centre de Documentació i Museu Tèxtil a partir de la col·lecció privada d’Ignasi Abadal Soldevila que l’industrial llaner Josep Biosca va comprar i posteriorment va donar a la ciutat una extensa recopilació de teixits històrics. Així naixia el museu més antic de Terrassa i el primer centre especialitzat de l’Estat espanyol. Anys després, s’incorporà als fons la col·lecció que la Diputació de Barcelona havia adquirit a l’industrial barceloní Ricard Viñas. Als anys seixanta, Ajuntament i Diputació van unir patrimoni i esforços per crear un museu més gran, que va obrir les portes el 1970 a la mateixa seu actual. S’hi anirien integrant altres col·leccions i moltes donacions, i el 1989 es posava en marxa el procés que el portaria cap a un centre dinàmic, basat en el patrimoni com a valor de creació industrial. Des del 1990 el centre ha mantingut les exposicions temporals com a eix de la seva vocació de difusió. Últimament els esforços s’han enfocat a la documentació del fons —actualment el museu té més de 130.000 peces—, a l’ampliació de la base de dades i al catàleg de la biblioteca en línia, amb un fons antic del segle XIV fins a principis del XX. És un referent públic de la cultura tèxtil del país i capdavanter en la recerca, conservació i documentació.

Centre de Documentació i Museu Tèxtil.

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya es troba en un dels edificis fabrils més emblemàtics del modernisme català. És fruit del bagatge que el coneixement i la innovació científica i tècnica —i la seva aplicació industrial— han desenvolupat al nostre país al llarg dels segles. Tot i que el projecte arranca a començaments del segle XX, no serà fins a l’any 1984 que es materialitzarà aquest referent museològic, cultural i social. El Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya és una xarxa de 29 centres museístics i patrimonials que expliquen la industrialització a Catalunya mitjançant les seves col·leccions, les seves exposicions i la museïtzació in situ de les diferents activitats productives que han existit. El MNACTEC i el seu Sistema Territorial han aconseguit situar-se com a referent i model internacional de l’especificitat i incidència social de la cultura científica, tècnica i industrial catalana. Cadascun dels museus i centres ressalta la seva pròpia singularitat, amb la finalitat de conservar, investigar i realçar el patrimoni moble i immoble que conserva, per tal d’analitzar un aspecte de la industrialització a Catalunya.

MNACTEC. © Arnau Rovira

D’altra banda, les arts visuals són presents a la ciutat a partir de les accions i exposicions que promouen entitats, institucions, centres culturals i espais alternatius. La línia programàtica Terrassa Arts Visuals es porta a terme a través de l’equip de la Sala Muncunill, un espai expositiu municipal situat a la plaça de Didó. Es tracta de la quadra o sala de tints de l’antic Vapor Amat, un complex fabril de l’últim terç del segle XIX, remodelat el 1921 per l’arquitecte modernista Lluís Muncunill i Parellada i en honor del qual fou batejat l’espai expositiu, inaugurat el 1982. Després d’uns anys tancada per obres, el febrer del 2024 va reobrir i ho va fer amb tres espais ben definits i que tenen un caràcter propi. A la planta 0 hi trobem aquells projectes d’artistes professionals o de gran format; també les exposicions itinerants organitzades per altres institucions culturals. L’Espai Dos vol “donar suport i impuls a les pràctiques curatorials més crítiques i arriscades”. És aquí on es podrà veure l’onzena edició del Cicle Terrassa Comissariat, que enguany portarà per títol Permafrost. Reclamar les imatges. Un arxiu LGTBI a Terrassa, a cura de Txuma Sànchez. I, finalment, l’Espai Tres està dedicat al talent local i a la difusió i activació del sector artístic i creatiu vinculat a Terrassa, ja siguin creadors i creadores locals professionals com d’altres en vies de professionalització.

Sala Muncunill a l’antic Vapor Amat.

Quant al sector privat, sobresurt LaFACT, un equipament inaugurat el 1980 que ofereix una àmplia actuació cultural destinada a un públic variat i de diferents sensibilitats. Cada temporada fa una programació estable d’arts plàstiques i d’arts escèniques, on excel·leix especialment la dansa, que s’ha convertit en un referent a escala europea. A més, es programen concerts en directe, música clàssica, teatre i espectacles familiars amb l’objectiu d’oferir un programa de qualitat que doni resposta a diferents públics. També s’ofereixen activitats pedagògiques amb el programa Exploradors de l’Art, la finalitat del qual és col·laborar amb els centres escolars en el desplegament curricular de l’àrea d’educació artística, visual i plàstica. La Factoria també dona cabuda a conferències, congressos i festivals. 

Joan Brossa: Poemes visuals i instal·lacions a LaFACT.