Exposicions
Barceló i la força del gest al MACE
Pintures i ceràmiques que connecten amb l’univers més matèric i primitiu de l’artista mallorquí.
El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa presenta una nova mostra centrada en l’obra més recent de Miquel Barceló (Felanitx, 1957). L’artista mallorquí torna així a l’illa amb una sèrie de pintures i peces de ceràmica que reprenen alguns dels motius i materials que ha treballat intensament en els darrers anys. La relació de Barceló amb el MACE no és nova, ja hi havia exposat anteriorment amb propostes que posaven l’accent en la seva vinculació amb les Illes Balears o en la seva producció ceràmica i de dibuix. Aquesta vegada, però, el projecte s’endinsa en la seva línia més primitiva, connectant amb la matèria, la natura i el gest com a punt de partida.
Comissariada per Enrique Juncosa, l’exposició Miquel Barceló, El present permanent reuneix tretze pintures elaborades entre 2024 i 2025 i nou ceràmiques realitzades entre 2018 i 2024. Les obres pictòriques, carregades de textures, volums i una paleta reduïda —amb blancs, ocres i negres— remeten a un món arcaic. Barceló mira cap a les coves de Lascaux, Altamira o Chauvet per explorar la relació entre l’humà i la imatge, aquell primer impuls de representar el món a través del traç. Caps de mamífers com bous, cabres o mamuts apareixen als seus quadres com a símbols que remeten a la força vital i als vincles ancestrals amb la terra.
Les ceràmiques, d’altra banda, introdueixen formes de la fauna i la flora marina, amb elements com peixos o flors. Segons Barceló, aquestes ceràmiques són “una manera de pintar”. El color manté una certa sobrietat, però deixa lloc a matisos de blau aquàtic i terres naturals que es combinen amb gestos lliures i formes en moviment.
Ja cap als anys noranta, Barceló va començar a experimentar amb superfícies amb relleu i formes que recordaven les parets de les coves, utilitzant materials com el midó o reixetes deformades. A partir d’aquí, va pintar figures humanes i objectes directament sobre aquests volums, deixant-se portar pel que la mateixa matèria suggeria, tal com ho feien els primers artistes de la prehistòria. En aquest context s’emmarquen obres com L’atelier aux sculptures, que forma part de la col·lecció del Museu Reina Sofia, o L’ours blessé (2000), a Munic, i La grotte (2002), a la Col·lecció Masaveu.
Nascut a Mallorca, Barceló resideix habitualment entre aquesta illa i París. La seva trajectòria el situa entre els artistes més actius de la seva generació. Ha participat en esdeveniments destacats com la Documenta VII de Kassel o la Biennal de Venècia, i el seu treball s’ha exposat en museus i centres com el Centre Pompidou de París, el Museo Guggenheim de Bilbao o el Museu Rufino Tamayo de Mèxic. A més de la pintura, Barceló ha desenvolupat un ampli ventall de pràctiques com l’escultura, el dibuix, el gravat, el llibre d’artista o les performances, i ha intervingut en espais emblemàtics com la capella de Sant Pere a la Seu de Mallorca o la cúpula del Saló dels Drets Humans de l’ONU a Ginebra. Recentment, està treballant en uns grans tapissos destinats a l’interior de Notre-Dame de París.
L'Atelier aux sculptures, Miquel Barceló (1993). MNCARS
Et poden
Interessar
...
