Art Nou: un impuls a la creació emergent i a les noves generacions artístiques

La 14è edició d'Art Nou 2025, el festival d’art organitzat per Art Barcelona, reuneix 58 artistes menors de 35 anys i es desplega en més de trenta espais expositius de Barcelona i l’Hospitalet, dues ciutats que esdevenen l’epicentre de l’art jove nacional i internacional del context català. El programa inclou exposicions, activitats paral·leles de diferents formats i visites guiades a galeries, espais, tallers i centres de producció. Es consolida com a plataforma imprescindible de l'art emergent i com a dispositiu per a l'activació de l'escena artística emergent de Catalunya.

Aquest esdeveniment va néixer per la necessitat d’incentivar les relacions entre artistes que treballen a l’àmbit local i les galeries per connectar-los amb el mercat de l'art. Igualment, un dels objectius és també impulsar el col·leccionisme pel seu caràcter estratègic tant per a les galeries com per als artistes. La programació començarà el 25 de juny a Barcelona i el 26 de juny a L'Hospitalet. La clausura tindrà lloc a La Capella, el 4 de setembre, amb una acció performativa de Blanca Tolsá Rovira.

Raquel G. Ibáñez. Àngels Barcelona

Segons la seva directora, Pilar Cruz: “Per a molts creadors, Art Nou és el primer contacte amb la professionalització de l’art. És una oportunitat per descobrir el talent de les futures generacions i donar suport a les joves promeses. Cada any, hi participen diverses entitats artístiques, des de galeries amb trajectòria consolidada fins a noves galeries, centres d’art auto gestionats i institucions públiques amb programacions diverses, que s’uneixen per defensar i promoure l’art emergent. És un moment ideal per oferir propostes fresques, innovadores i arriscades, que sovint trenquen amb la programació habitual dels espais. A més, és una oportunitat per establir ponts i connexions entre el teixit artístic i el mercat de l’art, ja que moltes exposicions són la primera ocasió perquè els artistes treballin amb galeristes, generant possibles relacions professionals futures. És, en definitiva, una oportunitat perquè el públic s’apropi i descobreixi noves propostes.”

La conjuntura en què se celebra enguany el certamen de l’Art Nou marca alguns trets diferencials. Any rere any, el festival incrementa la presència de dones artistes i el creador/a es converteix en activista que utilitza recursos artístics per denunciar problemes contemporanis i abordar temàtiques com la interculturalitat, els referents femenins, la fragilitat dels recursos naturals, els límits de les matèries, la transformació de la identitat, la salut mental, la migració, la resiliència i les estructures personals. Són pràctiques artístiques que empren suports i llenguatges per documentar, investigar, visualitzar, repensar i metamorfosar entorns i persones. Les arts visuals contemporànies s’han vinculat a d’altres disciplines: s’han acostat a la ciència, la tecnologia, la informàtica, la psicologia, l’educació, l’ecologia, el periodisme, les humanitats… En desdibuixar-se les fronteres entre professionals, l’aventura intel·lectual és versàtil i plural com ho és la pròpia obra d’art que participa d’una polivalència de llenguatges, d’una diversificació de formats i d’una multiciplicitat de resultats.

Julia Crehueras. Lab 36

Així mateix, constatem l’augment i varietat de circuïts i d’equipaments, públics i privats que estan ajudant a l’excel·lència en els nivells de consolidació dels nostres creadors/es i al manteniment de les seves trajectòries. Els espais de creació/producció d’art contemporani, conjuntament amb les galeries i els espais d’acompanyament i difusió de les arts visuals, són el motor de l’activitat creativa i els nodes que avalen una programa regular d’art contemporani i la connexió entre els artistes i el públic. La situació actual continua sent complexa, però en els últims temps s’han impulsat nous espais híbrids que defensen un compromís ferm amb la creació i amb les pràctiques artístiques contemporànies. Igualment, les galeries de nova generació han deixat enrere antics patrons de negoci i està concebent projectes renovadors que exerciten noves maneres de relacionar-se amb els artistes i amb la comunitat, amb un enfocament més de potencialització social que no pas econòmic. Un desafiament a un context artístic feble i a un mercat totalment fràgil. Un factor clau a posar sobre la balança és el mercat  globalitzat que exigeix internacionalització i una nova manera de relació amb els artistes, acompanyant-los en la producció i l’exhibició. 

Blanca Gracia. Prats Nogueras Blanchard. © VanessaSimon

De la mateixa manera, l’emergència de nous paradigmes en les pràctiques de les arts visuals està posant sobre la taula la necessitat de plantejar una actualització dels programes per acollir les novelles pràctiques i, en aquest sentit, els nostres agents estan responen al repte. Ens trobem en un context que es caracteritza per la coexistència de punteres tecnologies amb disciplines artístiques tradicionals, reconeixent-se ambdues com a formes legítimes d’expressió. Un altre component a esmentar és la importància del col·leccionisme que aposti per l’art contemporani. Els col·leccionistes -persones, empreses o institucions- constitueixen una part destacada del conjunt de l’activitat del mercat  i són un segment bàsic de la cadena de valor. La funció social que desenvolupa és un factor primordial per a la preservació, conservació, sistematització i dinamització de l’art, sense oblidar la seva tasca de mecenatge. 

Com cada any, institucions culturals col·laboren per reforçar la seva vinculació amb Art Nou, oferint premis i reconeixements professionals als artistes guardonats. En aquesta edició, La Capella lliurarà el premi al guanyador/a, seleccionat/a per un jurat format per Marta Sesé, Berta Caldentey i Joana Roda. Per primera vegada, SWAB seleccionarà una galeria per participar a la propera edició de la fira d’art contemporani, i Art-O-Rama (Marsella) també escollirà una galeria d’Art Barcelona per reforçar el seu vincle amb el festival. A més, l’Hotel Wittmore acollirà artistes seleccionats que tindran l’oportunitat d’exposar les seves obres en els seus espais, facilitant-ne la visibilitat i el desenvolupament professional. D’altra banda, la Fundació Úniques adquirirà una obra d’una de les artistes participants, contribuint així a la pro moció i suport del talent emergent.

Laura González Palacios. Chiquita Room

· 21 Galeries participants: àngels barcelona, BETA Contemporary, Chiquita Room, Dilalica, Escat Gallery, Espai19, ethall, FUGA, Galería Alegría, Galería H2O, Galeria Marc Domènech, Galeria Ola, Pigment Gallery, La Plataforma, Lab36, Prats Nogueras Blanchard, Proyecto REME, Rocio SantaCruz, Sorondo Projects, Suburbia Contemporary i Victor Lope Arte Contemporáneo

· 11 espais independents: RARO On-Site Projects, DOM Art Residence, EX, Cordova, Espai Souvenir, Tangent Pro jects, Raccoon Projects, barsa, Homesession, Fundació Úniques i NOMEVOY.

· 4 institucions: Centre d'Art La Capella, Sala d’Art Jove, Sant Andreu Contemporani i Universitat de Barcelona.

· 58 artistes participants: Adrià Miko, Adrian Lopez Peña, Agustina Fioretti, Aïda B. Faura, Aitanna Pascual Casaux, Alba Acebes Macià, Anna Ill, Ali Arévalo, Alex Luz Palomares, Annika Sunne, Arnau Pascual, Auri Alós, Beatrice Simoncini, Blanca Gracia, Cabanes Fontao, Can Lejárraga, Daniel Cao, Dmitry Astafev, Edu Gil Alsina, Esther Merinero, Ethel Coppieters, Gaby Lobato, Gadea Burgaz, Helena Ripoll, Idoia Leache, Isabel Rabassa, Jan Vallverdú, Johann Lara, Jonathan Tignor, Julia Cella, Julia Creuheras, Julia Aurora Guzmán, Lotte Frances, Lorena Ruiz Pellice ro, Luis Renteria, Marc Salas Armengo, Marga Estelrich, Matuta, Marcelline Mandeng Nken, Maria Freire Montané, Meritxell Cañas, Mariona Berenguer, Mikel Adán Tolosa, Miquel Matas Ferrer, Naked Space, Oriol Arnedo, Raquel G. Ibáñez, Román Fabré, Rocio Quillahuaman, Rose Madone, Sangre de María, Sara Bonache, Santiago Colombo Migliorero, Seungjoo Lee, Sol Namgung, Soledad Marcote (New Errror), valo sonoro i Yuhanxiao (Maggie) Ma.

El festival compta amb la col·laboració i suport de diverses institucions, com l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, La Capella, el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, l’Ajuntament de L’Hospi talet, Districte Cultura L’H, la Sala d’Art Jove, la Universitat de Barcelona, el MACBA, GRAF, Art-O-Rama, la Fundació Úniques, SWAB, l’Hotel Wittmore, betevé, Sant Andreu Contem porani i Fabra i Coats.

Roman Fabré. Galeria Alegria. Foto: Tommaso Nabiuzzi