Exposicions
Minia Biabiany escolta les memòries de l'oceà al MUAC
L'aigua hi guarda històries. Conserva rastres de desplaçaments, formes de vida, violències i sabers que travessen generacions. Des d'aquesta perspectiva, l'artista guadalupenya Minia Biabiany presenta Les nostres escoltes al Museu Universitari Art Contemporani (MUAC) de Ciutat de Mèxic, una exposició que explora les empremtes persistents del colonialisme al Carib i reivindica l'oceà com un arxiu viu, sensible i compartit.
La mostra, comissariada per Virginia Roy Luzarraga, podrà visitar-se a la sala 3 del MUAC del 5 de setembre de 2026 al 14 de febrer de 2027. El projecte suposa a més un pas cap a la creació col·lectiva dins de la pràctica de Biabiany, que reuneix familiars, educadors, una científica, una especialista en permacultura i una i afectiva amb l´aigua a Guadalupe.
El punt de partida és un territori profundament marcat per la història colonial i per les conseqüències de la contaminació provocada per l'ús de clordecona a les plantacions de plàtans entre les dècades de 1970 i 1990. El pesticida va deixar una empremta que continua afectant el territori i els seus habitants, fent de l'aigua una qüestió que transcendeix la dimensió ecològica per adquirir.
A Les nostres escoltes , el mar no apareix com una frontera que separa territoris, sinó com un espai d'intercanvi i connexió. A les seves aigües conflueixen experiències humanes i no humanes, memòries i desplaçaments, però també diferents formes de coneixement. Biabiany planteja així una mirada on els cossos, els paisatges i les espècies formen part d'una mateixa xarxa de relacions.
La instal·lació audiovisual ocupa el centre de l'exposició i s'acompanya de sis escultures de fusta cremada amb forma de catxalots. Aquests grans cetacis formen part de les espècies presents a les aigües de Guadalupe, tot i que amb prou feines tenen presència a l'imaginari col·lectiu local. La seva incorporació introdueix una dimensió animal que amplia la reflexió sobre la memòria i la comunicació més enllà dels límits humans.
L'ecolocalització de les catxalotes constitueix un dels referents fonamentals del projecte. A partir de les ones sonores i de les formes de comunicació, Biabiany desenvolupa una pràctica basada en l'escolta profunda, en diàleg també amb els textos de l'escriptora Alexis Pauline Gumbs. El so esdevé així una via per aproximar-se a allò que roman ocult, silenciat o relegat als marges de la història.
Escoltar adquireix una dimensió política. Davant els silencis heretats de l'esclavitud i davant les estructures d'explotació vinculades al colonialisme i al capitalisme extractiu, l'artista proposa parar atenció a les veus i els senyals que romanen al territori. L'oceà apareix com un testimoni que conserva les marques de la dominació i alhora els coneixements ancestrals, els rituals i les formes de relació amb l'entorn que han sobreviscut.
La contaminació de l'aigua adquireix una dimensió històrica. Les aigües de Guadalupe no només parlen del deteriorament ambiental, sinó també de les estructures econòmiques i colonials que ho van fer possible. El paisatge es presenta com un espai on les conseqüències del passat continuen afectant el present i on la memòria ecològica està inseparablement lligada a la memòria política.
L'exposició, però, no es limita a assenyalar les ferides del territori. La seva dimensió col·lectiva també proposa recuperar altres formes de relació amb l'entorn. L'escolta compartida es planteja com una pràctica de presència i com a eina per establir vincles entre generacions, sabers i espècies.
A través d'imatges, sons, escultures i relats vinculats a l'oceà, Biabiany convida a mirar el mar com a territori sensible. Un espai que recorda, que transmet i que conserva allò que les narratives oficials no sempre han sabut o volgut escoltar.
A Les nostres escoltes , l'oceà adquireix una presència protagonista. Els seus sons i els seus silencis permeten pensar la història de Guadalupe des d'una perspectiva en què naturalesa, memòria i colonialisme apareixen profundament connectats. L'aigua deixa de ser únicament un element del paisatge per revelar les històries que conté i les relacions que manté entre els qui hi habiten.
Et poden
Interessar
...
