Exposicions
Cristina Umaña Durán converteix la respiració en una experiència artística a Art Obert Pedregal
En un moment marcat per la velocitat, la hiperconnectivitat i la immediatesa, aturar-se a respirar es converteix gairebé en un acte de resistència. Aquesta és la invitació que planteja l'artista colombiana Cristina Umaña Durán a Los tiempos de aire , la instal·lació immersiva que es pot visitar a Art Obert Pedregal fins al 30 d'agost de 2026. La mostra proposa un recorregut sensorial on l'aire, invisible però imprescindible, es revela com la força que anima la matèria i dóna sentit a l'experiència del cos.
L?exposició construeix un paisatge orgànic format per grans estructures tèxtils i inflables que ocupen l?espai com si fossin organismes vius. Aquestes escultures respiren, s'expandeixen i es contrauen seguint un ritme propi que evoca la pulsió vital. En absència d'aire romanen inerts, però en activar-se prenen moviment i transformen la percepció del visitant, convertint la sala en un escenari on la respiració marca el pas del temps.
Per a Cristina Umaña Durán, el temps no és una abstracció sinó una experiència profundament corporal. La seva investigació artística es desenvolupa a partir de processos biològics repetitius i essencials —respirar, empassar-se, digerir— que revelen la dimensió cíclica de l'existència. Des d'aquesta perspectiva, el cos apareix com un territori mutable i inestable, capaç de contenir contradiccions: un espai on conviuen la vulnerabilitat i la força, el control i la pèrdua de control, allò íntim i allò estrany.
La instal·lació funciona com un monumental dibuix tridimensional en què les costures de les peces tèxtils deixen de ser simples unions per convertir-se en venes, artèries i límits que recorren cada volum. El resultat és una geografia orgànica que sembla expandir-se per la sala seguint una coreografia imprevisible, una respiració plàstica que transforma contínuament lespai.
Tot i que el dibuix i l'escriptura constitueixen el punt de partida de la pràctica d'Umaña Durán, a Los tiempos de aire els dos llenguatges es despleguen cap a l'escultura i la instal·lació per construir una experiència immersiva. Més que contemplar una sèrie d'obres, el visitant és convidat a habitar un ecosistema on l'aire esdevé matèria visible i el temps adquireix una dimensió física.
La proposta es completa amb una paleta cromàtica intensa dominada per vermells, taronges i tons vi, colors que evoquen l'interior del cos i reforcen la sensació de trobar-se dins d'un organisme. En aquest univers també apareixen les mans, un dels motius recurrents en la producció de l'artista, enteses com a símbols de contacte, vincle i reconeixement de l'altre.
Lluny d'oferir respostes tancades, Els temps de l'aire obre un espai per contemplar i escoltar. L'exposició reivindica la respiració com un gest essencial que passa habitualment desapercebut i proposa recuperar la consciència del propi cos davant l'acceleració contemporània. En aquest exercici d'aturar-se i percebre allò invisible resideix la força d'una mostra que converteix un acte quotidià en una reflexió profunda sobre la memòria, la fragilitat i el temps que compartim.
Et poden
Interessar
...
