Exposicions
Últims dies per descobrir 'I em converteixo en un riu, la llengua marró del qual no descansarà' a La Casa Encendida
Queden pocs dies per visitar I em converteixo en un riu, la llengua marró del qual no descansarà , una de les propostes seleccionades dins d'Inèdits 2026 a La Casa Encendida, un projecte comissariat per Raquel Algaba (Madrid, 1992) que convida a replantejar la nostra relació amb l'entorn des de una perspectiva on allò que és biològic i allò interdependents.
La mostra reuneix obres de Cecilia Fiona, Leticia Martínez Pérez, Leonor Serrano Rivas i Lola Zoido, quatre artistes les investigacions de les quals conflueixen en una reflexió sobre els ecosistemes híbrids, la consciència distribuïda i les noves formes de percepció que emergeixen en un context marcat per la crisi ecològica i la creixent tecnologia.
Lluny de presentar la natura com a escenari passiu, l'exposició la concep com un organisme dinàmic, capaç de percebre, adaptar-se i respondre a les transformacions del seu entorn. Des d'aquesta mirada, sensors, infraestructures, organismes vius i processos computacionals comparteixen un mateix teixit de relacions, qüestionant la separació tradicional entre naturalesa i tecnologia.
La proposta curatorial desplaça així el focus des de la pregunta de com la tecnologia transforma el món natural cap a una altra de més complexa: com la pròpia naturalesa incorpora i resignifica aquests sistemes tecnològics dins dels seus processos d'adaptació. Aquest canvi de perspectiva convida també a reconsiderar el concepte de consciència, entesa aquí com una xarxa de respostes i relacions que transcendeix allò que és exclusivament humà.
El recorregut expositiu converteix la sala en un veritable paisatge viu. Concebuda com un hivernacle expandit, cada instal·lació desenvolupa un microclima propi i estableix un ritme particular de creixement i transformació. Les peanyes ondulants i la disposició de les peces construeixen un ecosistema en ressonància on petites variacions produeixen noves configuracions, evocant un territori en evolució permanent.
Dins aquest entorn, Cecilia Fiona imagina, a través d'instal·lacions i pintures, ecosistemes on cossos, organismes i matèria es troben immersos en processos continus de mutació. Els seus treballs proposen una visió del món basada en la coexistència i la interdependència entre diferents formes de vida.
Les obres de Leticia Martínez Pérez aprofundeixen en l'ambigüitat entre allò orgànic i artificial mitjançant estructures que activen la percepció de l'espectador. Les seves peces transformen la naturalesa en un sistema de signes on bellesa, amenaça, atracció i estranyesa conviuen de manera simultània.
Per la seva banda, Leonor Serrano Rivas desenvolupa dispositius escultòrics que combinen materials orgànics, processos científics i referències simbòliques per generar sistemes en transformació constant. La matèria circula, canvia i es reorganitza, desdibuixant les fronteres entre allò natural, allò tècnic i allò alquímic.
El recorregut culmina amb les investigacions de Lola Zoido, que explora el paisatge a través d'eines digitals com ara la modelització tridimensional i la realitat virtual. Les seves obres reflexionen sobre la fragilitat d'un territori l'existència del qual es troba cada cop més intervinguda per processos de captura, traducció i reconstrucció algorítmica.
Et poden
Interessar
...
