Exposicions
Rosalind Nashashibi: la pintura com a memòria i resistència davant la tragèdia de Gaza
Artium Museoa presenta Get Me A Stone, una exposició on l'artista britànico-palestina explora l'exili, la violència i la persistència del que és humà a través de la pintura i el cinema.
L'art com a espai de memòria, resistència i reflexió és l'eix de Get Me A Stone , la nova exposició de Rosalind Nashashibi (Londres, 1973) que es pot visitar a Artium Museoa fins al proper 1 de novembre. La mostra reuneix una selecció de pintures realitzades entre el 2021 i el 2026, juntament amb la pel·lícula Occupation of The Inner Life (2026), treballs que neixen de la profunda implicació emocional i política de l'artista amb la realitat que travessa la Franja de Gaza.
Amb arrels familiars palestines i irlandeses del Nord, Nashashibi ha mantingut una connexió constant amb Palestina al llarg de la seva trajectòria. Tot i això, en els últims anys ha buscat un llenguatge pictòric capaç de traduir els seus sentiments i la seva mirada sobre el conflicte a imatges que van més enllà del relat documental. Les seves obres no reprodueixen únicament la violència visible, sinó que construeixen un espai simbòlic on la sensibilitat, la memòria i lexperiència del desplaçament troben una forma dexpressió.
Als seus llenços, les pedres que donen nom a l'exposició es converteixen en un poderós símbol de resistència. Les mans que les sostenen evoquen el gest primari d'oposició davant de la dominació, mentre allò mineral adquireix una doble dimensió: és matèria amb què s'aixequen els espais quotidians de la vida, però també l'element des del qual sorgeix la resposta davant l'ocupació i la injustícia.
L'artista estableix, a més, un diàleg constant amb la història de la pintura, entenent la composició com un reflex dels temps històrics que l'originen. En aquest sentit, l‟acte de pintar es transforma en una forma d‟habitar la distància imposada per l‟exili i de preservar allò que roman fins i tot quan els territoris, les cases i els cossos són travessats per la violència.
L?exposició desplega un univers de presències absents: llits, peces de roba, teixits o les sigles de l?agència de les Nacions Unides per als refugiats palestins (UNRWA) apareixen com a rastres d?una vida quotidiana interrompuda, fragments d?una memòria col·lectiva que es resisteix a desaparèixer.
Al costat de les pintures, la pel·lícula Occupation of The Inner Life estableix un vincle entre el procés creatiu de l'artista i la seva esfera familiar, revelant com els afectes personals i els compromisos polítics s'entrellacen a la pràctica artística.
Comissariada per Catalina Lozano, Get Me A Stone utilitza símbols i metàfores per acostar-se a la realitat de Gaza, però el seu abast transcendeix un territori concret: planteja una reflexió sobre la fragilitat de l'existència, la persistència de la memòria i la contradicció d'una humanitat capaç de crear bellesa mentre conviu amb la destrucció dels mateixos.
Et poden
Interessar
...
