Exposicions
Manuel João Vieira i l'illa porpra d'un imaginari sense fronteres
El MAAT de Lisboa acull fins al 7 de setembre A ilha porpra: notes i paisagens , una àmplia exposició dedicada a Manuel João Vieira (Lisboa, 1962), un dels artistes portuguesos més singulars i polifacéticos de les últimes dècades. Comissariada per João Pinharanda, la mostra se centra en la seva faceta com a pintor, potser el territori més profund i complex d'una trajectòria pública marcada també per la seva presència a la música, la performance i la intervenció política.
Figura destacada de la generació d'artistes portuguesos que va emergir als anys vuitanta, Vieira va definir des dels seus inicis un llenguatge pictòric absolutament personal. La seva obra, de producció intensa i marcada vocació figurativa, es construeix com un vast escenari narratiu on conviuen personatges, símbols i referències visuals procedents de la tradició grecoromana i de diversos segles d'història de l'art occidental.
El manierisme, el barroc, el rococó, el romanticisme, el simbolisme, la pintura metafísica i el surrealisme dialoguen als seus llenços amb una llibertat pròpia de la sensibilitat postmoderna. Aquesta capacitat per apropiar-se del passat i transformar-lo des d'una mirada contemporània situa Vieira dins l'anomenat “retorn a la pintura”, un dels corrents fonamentals de l'escena artística internacional de la seva generació.
Les seves composicions, sovint de gran format, recorden decoracions palatines, frescos murals o escenografies teatrals. Cada imatge funciona com un escenari habitat per criatures estranyes, arquitectures impossibles, paisatges fantàstics i una iconografia on allò mític i allò quotidià es barregen en una representació que oscil·la entre la sàtira, el somni i el misteri.
L‟aigua constitueix un dels elements recurrents d‟aquest univers visual. Mars, llacs, rius, navilis, mariners i sirenes apareixen com a espais de trànsit i connexió entre escenes, atorgant a les pintures una dimensió de viatge físic i mental cap a territoris imaginaris.
L'obra de Manuel João Vieira es mou entre la ironia i la malenconia. La relació amb la història de l'art no és nostàlgica, sinó crítica i lúdica: juga amb els estils del passat per revelar noves lectures des del present. Les seves imatges poden ser humorístiques i paròdiques, però també enigmàtiques, i requereixen de l'espectador una mirada atenta i una àmplia xarxa d'associacions culturals que inclou la literatura, la mitologia, la història i la tradició artística europea.
Aquesta dimensió teatral també travessa la pròpia figura de l'artista. Músic, performer i personatge públic, Vieira converteix la seva presència en una extensió del seu treball creatiu, assumint que el món és un gran escenari des del qual qüestionar els discursos establerts i desmuntar-ne les convencions.
A ilha porpra: notes i paisagens permet així recórrer un territori pictòric exuberant i contradictori, on la bellesa, la provocació i l'humor s'entrellacen en una obra que desafia qualsevol classificació senzilla i confirma a Manuel João Vieira com una de les veus més originals de l'art contemporani portuguès.
Et poden
Interessar
...
