Exposicions
La poètica de l’ordre blanc de Josep Navarro Vives
Alex Mitrani comissaria a París una exposició que reivindica l’abstracció geomètrica de l’artista català i la seva exploració de l’estructura, el ritme i la repetició com a formes de confiança en la modernitat.
La pintura de Josep Navarro Vives troba en la geometria un llenguatge de precisió i en el blanc un territori d’investigació que transcendeix la dimensió cromàtica. La repetició, el ritme i l’estructura esdevenen els eixos d’una obra que, des de l’abstracció geomètrica, va explorar les possibilitats de la modernitat amb una confiança singular. Aquesta recerca centra Josep Navarro Vives. Blancs, una exposició comissariada per Alex Mitrani que el Centre d’Études Catalanes de la Sorbonne Université presenta a París del 5 de novembre de 2026 al 23 de gener de 2027.
Navarro Vives fou un dels representants més consistents de l’abstracció geomètrica a Catalunya, especialment durant la segona meitat dels anys seixanta i la dècada següent, en un territori plàstic pròxim a l’art concret i a l’Op Art. La seva obra participa d’una voluntat d’investigació formal que, lluny de limitar-se a l’exercici compositiu, troba en l’estructura i la repetició un camp de possibilitats expressives. El blanc, recurrent al llarg de la seva producció, esdevé un dels elements que millor permeten comprendre aquesta recerca.
La seva pintura s’articula a partir d’una necessitat de concentració sistemàtica, però també d’una predisposició a l’evolució i al canvi. Durant els anys setanta, l’artista va explorar la idea d’estructura i repetició mitjançant una abstracció singular, per a la qual va desenvolupar les seves pròpies eines pictòriques. Aquesta voluntat d’investigació situa la seva obra en un espai de tensió entre l’ordre i la transformació, entre la construcció rigorosa i la possibilitat que cada variació introdueix en el sistema.
En aquest context, els blancs adquireixen una significació que va més enllà de la seva condició cromàtica. Poden entendre’s com una manera de centrar la mirada en l’estructura, de fer emergir una arquitectura visual de ritme elegant i d’afavorir una experiència perceptiva en què la pintura es desplega a través de les seves pròpies relacions internes. El blanc no anul·la la forma, sinó que la posa en evidència; no és un buit, sinó un espai actiu en què la geometria es manifesta amb una precisió continguda.
L’exposició permet també recuperar una determinada confiança en la modernitat, vinculada a la racionalitat, la construcció i la capacitat de l’art per generar nous llenguatges. Una confiança optimista que, vista des del present, pot semblar avui perduda o, si més no, sotmesa a una mirada més ambivalent. En aquest sentit, la pintura de Navarro Vives conserva una dimensió que transcendeix la seva estricta investigació formal: la d’una concepció de l’art com a espai d’ordre, coneixement i possibilitat.
Organitzada pel Centre d’Études Catalanes de la Facultat de Lletres de la Sorbonne Université, amb la col·laboració de l’Arxiu Josep Navarro Vives i l’Institut Ramon Llull, Josep Navarro Vives. Blancs proposa una aproximació a una trajectòria fonamental de l’abstracció geomètrica catalana. La mirada d’Alex Mitrani posa el focus en una pintura que, a través de la contenció i la repetició, reivindica la capacitat del blanc per construir espais, ordenar el temps de la mirada i fer visible una determinada idea de modernitat.
Et poden
Interessar
...
