Biblioteca
La Guerra Freda darrere de l’art modern colombià
L’historiador de l’art Christian Padilla presenta a l’Espai Isern Dalmau de Barcelona un assaig que analitza les relacions entre cultura, poder i geopolítica a través de les figures de Marta Traba, José Gómez Sicre i Nelson Rockefeller.
L’art modern no es va construir únicament als tallers dels artistes ni a través dels debats estètics. També va prendre forma en els despatxos diplomàtics, les institucions culturals, les col·leccions privades i les xarxes de mecenatge que, durant la Guerra Freda, van convertir la cultura en un terreny de disputa ideològica. Aquesta és una de les tesis centrals de La guerra fría cultural en Colombia. Marta Traba, Gómez Sicre y Rockefeller le dan forma al arte moderno, el llibre de l’historiador de l’art colombià Christian Padilla que es presentarà el dimarts 20 d’octubre, a les 20 h, a l’Espai Isern Dalmau de Barcelona.
L’acte comptarà amb la participació de l’autor, acompanyat de Martí Peran, professor titular de Teoria de l’Art de la Universitat de Barcelona, i Ricard Planas Camps, director de la Fundació Lluís Coromina Isern i CEO de Bonart.
Publicat per BAU Editorial, el llibre proposa una revisió crítica dels processos que van contribuir a consolidar l’art modern a Colòmbia, posant el focus en les connexions entre les polítiques culturals dels Estats Units, els interessos empresarials i la construcció d’un nou relat artístic. A través de les trajectòries de Marta Traba, José Gómez Sicre i Nelson Rockefeller, Padilla reconstrueix una xarxa d’influències en què les exposicions, els premis, els museus, les col·leccions i els programes culturals van tenir un paper decisiu en la definició del cànon modern.
La investigació, basada en documentació d’arxius consultats a Bogotà, Washington, Nova York i l’Havana, aborda la modernització artística colombiana com un procés transnacional, travessat pel panamericanisme, l’anticomunisme i les tensions geopolítiques pròpies de la Guerra Freda. Més enllà de les transformacions formals i dels discursos estètics, l’autor examina com les estructures de poder van intervenir en la circulació de les obres, la legitimació dels artistes i la projecció internacional de l’art llatinoamericà.
El volum, distingit amb el XXII Premi d’Assaig sobre Art a Colòmbia, contribueix així a qüestionar les interpretacions hegemòniques de la història de l’art i a situar les experiències llatinoamericanes en el centre del debat. La seva aportació rau a mostrar que la definició de la modernitat artística no va ser un procés neutral, sinó un espai de negociació entre interessos culturals, polítics i econòmics.
Christian Padilla és historiador de l’art, investigador i comissari independent. Doctor cum laude en Societat, Cultura i Patrimoni i màster en Estudis Avançats en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, és professor de la Universitat del Rosario, a Colòmbia, i cofundador i coordinador de BAU Editorial. Especialista en l’obra de Fernando Botero, ha publicat diversos llibres sobre art colombià i ha comissariat exposicions a Colòmbia, França i Alemanya. El 2007 va obtenir el Premi d’Assaig Històric sobre Art Colombià pel llibre El llamado de la tierra: el nacionalismo en la escultura colombiana.
Et poden
Interessar
...
