Notícies
Marta Povo, una mirada fotogràfica que va trobar en la llum una forma de coneixement
La fotografia catalana acomiada una creadora de gran sensibilitat, autora d’una obra que va explorar les relacions entre la llum, l’arquitectura, el paisatge i la dimensió poètica de les imatges.
La fotografia catalana perd una creadora de gran sensibilitat i profunditat. Marta Povo Audenis (Barcelona, 1951) va desenvolupar una trajectòria marcada per una mirada personal sobre la llum, els espais i les formes, amb una obra que transcendeix la funció documental de la fotografia per endinsar-se en el terreny de l’experiència i la intuïció. La seva mort, lamentada des de l’àmbit cultural, convida a recuperar el llegat d’una autora que va entendre la càmera com una eina per observar el món i explorar allò que sovint roman invisible.
Formada en Història de l’Art i Antropologia Cultural a la Universitat de Barcelona, Povo va iniciar la seva trajectòria fotogràfica a començaments dels anys setanta i es va dedicar professionalment a aquesta disciplina des del 1978. Durant les dècades següents va desenvolupar una activitat intensa en els camps de la fotografia d’arquitectura, interiorisme i paisatge, en un context professional encara dominat majoritàriament pels homes. Paral·lelament, va construir una obra artística pròpia, caracteritzada per la recerca visual i per una especial atenció a la capacitat expressiva de la llum.
El seu treball va abordar espais i temàtiques diversos, des dels oficis artesans fins als jardins, els balnearis i l’arquitectura. Entre els seus projectes destaca Oficis artesans de la ciutat, una investigació fotogràfica que documentava els processos de treball, les eines i les mans dels professionals, tot preservant una dimensió documental sense renunciar a la qualitat plàstica de les imatges. També va participar en publicacions dedicades al patrimoni arquitectònic i paisatgístic català, contribuint a donar visibilitat a espais i formes de vida que formen part de la memòria col·lectiva.
En la seva obra personal, la llum va esdevenir molt més que un recurs tècnic. Era una matèria expressiva, una manera d’establir relacions entre allò visible i allò suggerit, entre la presència física dels objectes i la seva ressonància interior. Aquesta concepció va donar forma a un univers fotogràfic que es mou entre el document i la poesia visual, amb una sensibilitat que convida a mirar més enllà de la superfície de les coses.
La seva trajectòria també es va caracteritzar per una notable dimensió pedagògica i per la voluntat de compartir les seves investigacions. Va exercir la docència fotogràfica i va participar en nombroses exposicions individuals i col·lectives. La seva obra ha format part de col·leccions i projectes expositius que han contribuït a situar-la en el panorama de la fotografia catalana contemporània.
El seu llegat permet reconèixer una autora que va fer de la mirada una forma de coneixement i de la fotografia un espai de recerca personal. En les seves imatges, la llum no només revela formes, sinó que suggereix presències, obre preguntes i estableix un diàleg entre el món exterior i la sensibilitat de qui l’observa.
La recuperació de la seva obra, conservada en part a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, permetrà continuar aprofundint en una trajectòria singular dins la fotografia catalana. Una mirada que va trobar en la llum el fil conductor d’una investigació artística i que deixa una empremta marcada per la sensibilitat, la introspecció i la voluntat d’anar més enllà de l’aparença.
Et poden
Interessar
...
