Notícies
Gaudí, cent anys després, una arquitectura que encara interroga el present
La Pedrera acull del 22 al 25 d’octubre el Gaudí International Congress, una trobada científica que reivindica la vigència de l’arquitecte en el centenari de la seva mort i aprofundeix en els fonaments constructius, geomètrics i estructurals de la seva obra.
Un segle després de la seva mort, Antoni Gaudí continua sent una figura imprescindible per comprendre la transformació de l’arquitectura moderna i la relació entre art, ciència i natura. La seva obra, sovint envoltada d’interpretacions simbòliques i lectures vinculades a la seva espiritualitat, manté obertes nombroses preguntes sobre els processos de creació, la innovació tècnica i la capacitat de trobar solucions constructives que desafiaven els límits del seu temps. El centenari de la seva mort ofereix, així, una oportunitat per tornar a examinar el seu llegat amb una mirada crítica i científica, més enllà de la fascinació estètica que continua despertant arreu del món.
Nascut a Reus o a Riudoms, segons les diferents fonts biogràfiques, el 1852, Gaudí va desenvolupar un llenguatge arquitectònic singular, difícil d’encasellar en els corrents estilístics de la seva època. Les formes orgàniques, les geometries reglades, els sistemes estructurals inspirats en l’observació de la natura i el tractament de la llum i dels materials van configurar una manera d’entendre l’arquitectura en què la dimensió artística no es podia separar de la recerca tècnica. El ferro forjat, la ceràmica, el trencadís i les solucions espacials i estructurals innovadores van contribuir a definir un univers creatiu que encara avui suscita estudis i noves interpretacions.
La seva trajectòria va quedar interrompuda el 10 de juny de 1926, quan va morir a Barcelona després de ser atropellat per un tramvia. En aquell moment, Gaudí continuava dedicat gairebé exclusivament a les obres de la Sagrada Família, el projecte que havia acabat ocupant bona part dels seus darrers anys. La seva desaparició va deixar una obra monumental inacabada, però també un llegat que ha continuat evolucionant a través de la investigació, la conservació i la reinterpretació del seu pensament arquitectònic.
Barcelona és l’escenari privilegiat d’aquest llegat. Els edificis que Gaudí hi va projectar permeten resseguir l’evolució del seu llenguatge i comprendre com va anar articulant estructura, ornamentació, funcionalitat i expressivitat. Entre aquestes obres, la Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera, ocupa un lloc especialment significatiu. Construïda entre 1906 i 1912 al passeig de Gràcia, representa una de les expressions més madures de la seva arquitectura civil, amb una façana de pedra de moviment continu, una estructura que allibera els espais interiors de bona part de les limitacions dels murs de càrrega i una coberta on xemeneies i elements funcionals adquireixen una potent presència escultòrica.
La Pedrera no és únicament un dels edificis més emblemàtics de Gaudí, sinó també un espai idoni per aprofundir en la complexitat del seu pensament. En el marc de l’Any Gaudí, aquesta dimensió adquireix una rellevància especial amb la celebració del Gaudí International Congress, previst del 22 al 25 d’octubre a la mateixa Casa Milà. El congrés posa el focus en la recerca científica sobre l’arquitecte i en la necessitat d’estudiar les seves aportacions des de perspectives que integrin l’arquitectura, l’enginyeria, la geometria, la història i les ciències aplicades.
La trobada vol contribuir a superar una visió de Gaudí basada exclusivament en la genialitat intuïtiva o en la singularitat formal de les seves creacions. La seva arquitectura també és el resultat d’un procés d’observació, experimentació i resolució de problemes, en què les formes responen a necessitats estructurals i constructives concretes. Analitzar aquests mecanismes permet entendre millor com va concebre espais, va explorar noves geometries i va desenvolupar sistemes capaços de conjugar estabilitat, funcionalitat i llibertat expressiva.
En aquest sentit, el congrés s’inscriu en un moment especialment significatiu per a la revisió del llegat gaudinià. El reconeixement internacional de la seva obra, part de la qual forma part del Patrimoni Mundial de la UNESCO, ha contribuït a consolidar Barcelona com una referència indiscutible de l’arquitectura. Tanmateix, la projecció turística i cultural dels seus edificis no exhaureix les possibilitats de recerca que ofereixen. Encara hi ha aspectes dels seus mètodes de treball, dels seus procediments constructius i de la relació entre experimentació i disseny que mereixen noves aproximacions interdisciplinàries.
Et poden
Interessar
...
