Exposicions
Geografies del que roman
Cartografies efímeres. Una mirada a les pràctiques contemporànies mallorquines , comissariada per Luz Massot, proposa una lectura crítica de la creació artística vinculada a Mallorca, lluny dels imaginaris turístics que han condicionat bona part de la projecció exterior. L'exposició, que es pot visitar del 14 d'octubre del 2026 al 14 de febrer del 2027 al Centre Cultural d'Espanya a Mèxic, reuneix Lara Fluxà, Mar Guerrero, Biel Llinàs, Joan Morey, Gabriel Pericàs, popea i Ian Waelder en un recorregut on la memòria, el territori i l'exclusió articulen.
El títol apunta a una cartografia deliberadament inestable. No es tracta de fixar una identitat artística insular ni de presentar una generació sota una etiqueta comuna, sinó explorar les tensions que travessen les seves pràctiques. La paradoxa és evident: mentre Mallorca exporta una imatge global de destinació turística, els seus artistes s'enfronten a les dificultats d'un ecosistema cultural que no sempre ofereix l'acompanyament, els recursos i la visibilitat necessaris. La doble insularitat que planteja Massot –geogràfica i institucional– assenyala així una contradicció estructural entre la capacitat creativa del territori i les condicions que permeten desenvolupar-la.
Lara Fluxà: TARRT, 2024.
El muntatge evita resoldre aquesta qüestió mitjançant un discurs uniforme i aposta pel diàleg entre obres, espais i espectadors. Gabriel Pericàs obre el recorregut amb una escultura construïda a partir de muntants perforats de prestatgeria industrial, alliberats de la seva funció original. La desobediència material introdueix una reflexió sobre lordre i les seves estructures. En una altra sala, popea convoca una memòria col·lectiva de cossos feminitzats històricament relegats als marges de la representació artística. Les teles tenyides i perforades creen un espai permeable, on el gest de travessar o tocar adquireix una dimensió simbòlica: davant l'expulsió, la possibilitat de construir comunitat.
La memòria adopta a Ian Waelder una forma espacial i fragmentària. El 1993-(cadence) , un laberint de cartró, documents reproduïts, sons intermitents i aigua converteixen el record en una experiència física, sotmesa a interrupcions i pèrdues. Biel Llinàs, per part seva, recorre a la fotografia per examinar les jerarquies històriques que van determinar qui podia habitar l'illa i en quines condicions. El treball estableix una connexió incòmoda entre les antigues estructures de propietat i les dinàmiques contemporànies d'exclusió residencial i territorial.
Biel Llinàs: fotografia, Son Berga Nou, 2026.
La dimensió ecològica emergeix a les peces de Mar Guerrero, elaborades a partir de plàstics recollits al mar i reproduïdes mitjançant impressió tridimensional amb filaments vinculats a petxines de mol·luscs. La transformació de residus en formes escultòriques desplaça la mirada des del paisatge idealitzat cap a les empremtes materials de la seva explotació. El recorregut culmina amb la Letania apórima , de Joan Morey, una peça sonora que combina la súplica ritual amb la idea d'un atzucac. La repetició d'una veu insistent converteix l'escolta en una experiència d'esgotament, com si el llenguatge intentés trobar una sortida on el pensament ha quedat bloquejat.
L'exposició adquireix el seu interès més gran quan aquestes propostes deixen de llegir-se com a episodis aïllats i revelen una preocupació comuna pels mecanismes que organitzen la pertinença, la memòria i la representació. Sense reduir la diversitat de llenguatges a una identitat mallorquina essencialista, Massot construeix un recorregut on l'illa apareix com un espai travessat per conflictes històrics, transformacions ambientals i disputes sobre qui té dret a romandre.
popea : Per sobre de la nou sobre les esquenes una bossa foradada.
Et poden
Interessar
...
