Lumières du Sud és la primera exposició retrospectiva dedicada a Joseph Saint-Germier (1860-1925), un pintor originari de Tolosa de Llenguadoc que va assolir un notable reconeixement en el panorama artístic de finals del segle XIX. Acollida al Musée Historique de Biarritz, la mostra recupera la trajectòria d’un artista vinculat a la tradició acadèmica que va exposar habitualment al Salon des Artistes Français i va rebre un reconeixement durant l’Exposició Universal de París de 1900.
Format a l’École des Beaux-Arts de París, als tallers d’Alexandre Cabanel i Léon Bonnat, Saint-Germier va desenvolupar una obra situada en un moment de transformació profunda de les arts visuals, quan els models acadèmics convivien amb l’aparició de noves sensibilitats que anunciaven la modernitat. Fidel a la pintura de cavallet, va construir un llenguatge caracteritzat per la sensibilitat cromàtica, el domini tècnic i una atenció especial als efectes de la llum. Els seus viatges per Europa i el nord d’Àfrica van alimentar una producció diversa, en què les escenes de gènere, els paisatges i l’orientalisme ocupen un lloc destacat.
Entre les seves obres més conegudes hi ha La navaja (1888), conservada actualment al Museu Bonnat-Helleu, que exemplifica la capacitat narrativa i la precisió formal que van contribuir a consolidar la seva reputació. La pintura de Saint-Germier combina l’observació de la realitat amb una voluntat expressiva que es manifesta tant en les composicions figuratives com en les seves interpretacions del paisatge.
Un dels eixos principals de la retrospectiva és la seva relació amb Venècia, ciutat que va inspirar algunes de les seves creacions més celebrades. Saint-Germier hi va trobar un escenari privilegiat per explorar els reflexos de l’aigua, les atmosferes canviants i la qualitat poètica dels canals. Aquestes vistes venecianes dialoguen amb les representacions del sud i del País Basc, en un recorregut que posa en relleu la seva capacitat per captar les subtileses de la llum i les variacions del color.